Ciutat

Confinades amb l’agressor

Qualsevol agressió és intolerable i s’ha de denunciar / CEDIDA

“El telèfon comunica”. El confinament ha tancat les víctimes de violència masclista amb els seus maltractadors. Moltes no contesten a les trucades del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD): el seguiment de casos ha caigut a la meitat (-50%) la primera setmana de reclusió obligatòria, passant d’entre 70 i 80 atencions setmanals a només 40. Les trucades en cerca d’ajuda també han caigut en picat. La violència contra la dona, però, no ha desaparegut. Està “latent”, expliquen les expertes. Es viu (encara més que abans) des del silenci i la solitud. Des dels Mossos d’Esquadra reconeixen que els casos de violència de gènere i conflictes familiars han crescut lleugerament des de l’inici del confinament.

Doble pandèmia

A banda del coronavirus, les víctimes s’enfronten a una pandèmia més oculta: la violència masclista. Més hores de convivència amb l’agressor i el fet de no poder sortir del domicili més enllà del que és estrictament necessari contribueixen a redoblar la sensació d’aïllament i a disparar els riscos. “El confinament pot portar a situacions de conflicte, d’agitació. A l’angoixa”, assenyala la cap de servei de Feminismes i Diversitat, Cinta Ferrer.

I poder-ho explicar ara és més difícil. “Amb l’agressor a casa és molt complicat parlar”, explica la Lourdes Font, treballadora social del SIAD. Des del servei municipal, intenten posar-se en contacte amb tots els casos utilitzant un número ocult, però són moltes les que no contesten. S’han activat noves mesures, com missatges SMS per avisar dels seguiments i també es fan atencions via e-mail, tot per salvaguardar la privadesa i la integritat de les víctimes. 

Què es pot fer?

Viure tancada amb l’agressor implica prendre precaucions. S’ha de mantenir el mínim contacte possible amb el maltractador i això implica aconseguir un distanciament físic, segons expliquen des del SIAD. “S’ha d’intentar, en la mesura que sigui possible, buscar espais diferenciats”, assenyala Font. En casos extrems, davant de qualsevol episodi de violència, s’ha de sortir de casa i demanar ajuda al veïnat. Si ningú respon al crit d’alerta, s’aconsella abandonar el domicili i l’immoble i trucar immediatament al Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Policia Municipal, que atén 24 hores, set dies a la setmana.

Quan no es conviu amb l’agressor, tampoc no s’ha de baixar la guàrdia. Qualsevol situació d’assetjament –sigui físic o telemàtic– ha de ser denunciat, més encara si hi ha una ordre d’allunyament vigent. Els cossos de policia i els jutjats de Sabadell atenen qüestions especialment sensibles, com és el cas de la violència masclista. Els missatges de ciberassetjament han de ser guardats perquè constitueixen una prova determinant davant del poder judicial. Tant el SIAD com el SAV treballen activament davant les situacions de violència i han activat una campanya de difusió als comerços oberts. Els Mossos d’Esquadra també han endegat un pla de contingència que servirà per intensificar el seguiment de les víctimes, unes 17.000 arreu del país.

Tothom és responsable

“Interpel·lem el veïnat i les famílies que no perdin el contacte i que no deixin les víctimes aïllades”, exposen des dels Mossos. Igual que les víctimes i els agressors, els veïns estan reclosos a casa. Passar més hores a l’immoble també fa que qualsevol agressió masclista al bloc de pisos sigui més visible. Per això, des del SIAD demanen: “Ara més que mai, tots estem a casa i ho hem de denunciar. No és cosa d’una parella, depèn de la societat”.

Comentaris
To Top