Ciutat

Coronavirus a Nova York: “La ciutat que no dorm mai ha entrat en un llarg malson”

Els carrers de Nova York s'han quedat buits / Cedida

Sabadellencs pel món en temps de coronavirus

Els Estats Units ja és el primer país del món amb més casos de coronavirus. Allà ho viuen el sabadellenc Gerard Garcia Esteve i la seva parella Maria Bernat. De fet, passen molts mesos de l’any a Nova York -l’epicentre de la pandèmia en aquests moments- per qüestions de feina. Ell és un economista jove però amb una notable trajectòria. Després d’estudiar ADE a la Universitat de Barcelona i Maastricht (Holanda), ha treballat en diferents companyies com GVC Gaesco o KPMG Barcelona. També va estar tres anys a Arcano Partners, un banc d’inversió especialitzat en operacions de fusió i adquisicions. Es va mudar a Nova York per incorporar-se a l’equip d’estratègia de CokerWallet, una insurtech amb l’objectiu de digitalitzar el negoci assegurador als Estats Units. El novembre passat va ser comprada per AON, el broker més gran del món amb presència a 120 països i més de 60.000 treballadors. El Gerard també té l’honor de ser el soci més jove del Cercle d’Economia de Catalunya.

La seva parella, la Maria, estudia un màster de Design Management a Pratt Institute i també fa de voluntària en una organització d’emprenedoria social i per Soho House, una cadena de clubs socials d’origen britànic. Viuen en un apartament a Manhattan des del mes de juny. “Habituats a les multituds, se’ns fa estrany veure tantes i tantes avingudes buides. La ciutat que no dorm mai ha entrat en un llarg malson. Aquí preocupa molt el tema, perquè no tenen la sanitat publica que hi ha a Europa, i qui pugui pagar, no està garantit que salvi la vida, però si seran atesos. S’estan fent molts esforços perquè ningú quedi exclòs dels hospitals si així ho necessiten però en una ciutat on viuen 9 milions de persones i on els hospitals estan totalment infrautilitzats, això és una situació que segurament els superarà. Les últimes notícies del president Trump són que s’intenti fer una vida normal, que el país no està per aturar-se”, expliquen amb sorpresa.

El passat 12 de març esperaven amb il·lusió l’arribada dels seus pares. “Va ser un regal amb motiu del 60 aniversari del meu pare. Les notícies eren cada vegada més properes i el que semblava una malaltia amb origen a la Xina, ja aquella setmana va tocar i molt a Itàlia; nosaltres esperàvem que aquella setmana no arribés a Espanya, però tot i que ells van anar a l’aeroport, no van poder agafar el vol. El tema, des de llavors va anar molt de pressa, i només dos dies després ja era aquí, als Estats Units”.

El Gerard i la Maria s’han aplicat un autoconfinament. “Nosaltres des de fa pràcticament dues setmanes que treballem des de casa, on hem hagut de comprar diferents mobles per adaptar-nos el pis a aquesta nova realitat. La Maria segueix el seu màster en línia i en un mini apartament fem vida i anem passant la quarantena. Sortim molt poc, a fer alguna compra, però quasi tot ho comprem online, per evitar contactes. Fem exercici físic, ioga, estiraments, llegim molt i Netflix ens acompanya ara més que mai a fer més lleuger el temps. El que més ens preocupa són els avis que tenim lluny i no volem pensar que passés alguna cosa i no poguéssim estar amb la nostra família en un moment delicat. Ens hem de limitar a dir que intentin aïllar-se per evitar ensurts, tot des de la distància i a través de FaceTime. Gràcies a totes les tecnologies que controlem som capaços de, dintre del que cap, mantenir converses amb amics i família, treball o notícies i això ens fa la quarantena més entretinguda”.

Comentaris
To Top