Publicitat
Ciutat

Els àngels de la guarda per vèncer el coronavirus

Alguns dels integrants del personal mèdic d'Urgències del Parc Taulí / CEDIDES

Darrere els Equips de Protecció Individual (EPI) s’hi amaga un exèrcit de persones que s’encarrega de fer bategar l’hospital tot l’any convertint-se en els àngels de la guarda per a tothom qui entra al Parc Taulí. El darrer mes, però, el pes i el ritme cardíac d’aquest equip d’herois ha augmentat a marxes forçades, un sobreesforç de llarga durada per fer front a l’epidèmia del coronavirus. I els ciutadans estem a les seves mans per sortir-ne el més ben parats possible. 

Tot i la preocupant falta de material (una queixa compartida per la gran majoria), els torns de dotze hores, les guàrdies i les substitucions, el sentit vocacional s’expressa amb la màxima resplendor davant d’aquest embat i tot queda en un segon pla amb un únic objectiu: fer mans i mànigues perquè el dia de demà puguem tornar a la normalitat al més aviat possible.

“Tornaré a casa viva?”

Al Diari de Sabadell hem comptat amb les vivències de diverses persones. Algunes d’elles, com la Lucía García i la Sara, formen part de l’equip d’Urgències, la part de l’hospital que ha notat més l’arribada del coronavirus amb centenars de persones que entren amb símptomes de la Covid-19. García, de 23 anys, comenta que “la feina aquí sempre és estressant, però ara ha pujat notablement, en bona part per l’espera per saber els resultats de la prova”. En la mateixa línia, la jove sabadellenca reconeix que “vivim situacions força dures i davant d’escenari desconegut et trobes que, a vegades, no saps quina resposta has de donar a un pacient sobre el temps d’espera. Més que mai, la companyonia entre els treballadors és clau per continuar endavant”.

Una altra infermera de l’UCI d’Urgències, que prefereix mantenir l’anonimat, coincideix en què són dies durs. Ella, ho viu “fatal, molt malament igual que tot el personal. La gent no s’imagina el que hi ha allà dintre. Sí que es veu un caos, des de fora, amb molts infectats, però tot és molt dur des de dintre”. La situació actual està portant aquest equip al límit, i personalment passa factura, com reconeix aquesta persona, en què la seva rutina consisteix en “treballar, dormir i a més a més tenir la situació com la meva i la de molts companys que tens dos nens a casa que no van a l’escola. Has d’estar per ells, diuen que no facis classe però alguna cosa els has d’ensenyar, més quan són petits”.

/ D.S. Cedida

Respecte al factor nou d’aquesta pandèmia, García se sincera en explicar un moment viscut amb una pacient d’edat avançada: “En l’àmbit emocional és complicat mantenir la compostura quan una senyora et diu: ‘Tornaré a casa viva?’”.

Publicitat

Tot això, sumat a unes condicions de treball força adverses que encara dificulten més poder afrontar amb l’exigència necessària els torns de dotze hores. Segons afirma la Sara, “ha estat un canvi molt brusc. Ara portem moltes capes, ulleres, mascaretes i això ens provoca mareigs i molta calor. El desgast físic i mental fa que al cap de 10 hores el cervell no reaccioni igual. Ara, demanes material i sembla que demanis lingots d’or”, assegura.

L’impacte emocional que suposa i la preocupant falta d’EPI no impedeix que la sabadellenca, que té precisament la seva àvia ingressada per Covid-19, faci un pas al costat, ans al contrari: “Tinc por, però a la vegada vull plantar-li cara. És l’hora de mirar endavant i donar-nos suport amb les companyes”, sentencia.

“Ens organitzem com podem”

Si la situació a Urgències ara com ara és força complicada, a l’Albada també és molt semblant, tal com ens comenta la Sílvia, una infermera d’aquest equipament del Parc Taulí. “Estic molt cansada, tant físicament com anímicament. Com que és un canvi constant, vas una mica sobre la marxa, amb descontrol, desbordats i de tot. Però sobretot estàs cansat anímicament, però et dones suport amb els companys i fas més pinya que mai”, comenta orgullosa.

/ Un grup d’infermeria del Taulí / D.S. Cedida

El malestar per la falta de material és generalitzat i des de l’Albada també es demana urgentment una reacció per poder fer front a la Covid-19 amb garanties. “Els últims dies, ens ha faltat material bàsic com xeringues, sèrums, els equips dels sèrums, Paracetamol… les mascaretes venen comptades. D’FFP3 no en tenim i d’FFP2 cada un té la seva i l’hem de reutilitzar vint dies en teoria. Les quirúrgiques ens les donen comptades per a cada torn i són les que t’has de posar sobre les altres per protegir-les. Ens organitzem com podem”, lamenta.

“Ara és quan se’ns necessita”

Els pròxims dies, el Parc Taulí comptarà amb un nombre elevat de reforços que es reincorporen després de superar la Covid-19 o bé el període d’aïllament per haver estat en contacte directe amb un contagiat. La Lorena, de l’Albada, que va començar a treballar a finals de febrer i el virus la va obligar a fer una aturada forçosa, explica: “M’he sentit impotent per no poder ajudar les meves companyes. Tinc moltes ganes de poder-me reincorporar pròximament, és ara quan més se’ns necessita”.

La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top