Soci peculiar, dels històrics del Centre d’Esports. De fet, molta gent recorda en Santiago Molina passejant pel carrer el seu gos lluint els colors blanc-i-blaus.
El seu traspàs ha estat molt sentit entre la família arlequinada. El Santiago també era, fa uns anys, un habitual als desplaçaments que organitzava la penya Roses Arlequinades amb bus per tot l’Estat espanyol. “Em quedo amb la seva imatge optimista, sempre amb la bufanda arlequinada”, diu Joaquim Badia. Altres el titllen “d’irrepetible, una autèntica institució”, com afirma Vicenç Hernàndez.
També era molt conegut per la xurreria que va regentar durant molts anys a l’antic carrer d’Alfons XIII, convertida en un museu arlequinat. Molts socis hi anaven només per això i fer la xerrada amb ell sobre la passió que compartien. “Un arlequinat de cap a peus”, resumeix el seu amic Francesc Espinar.
