José Luís, paradista: “Ara ve gent que demana aliments que no són de temporada”
La finca de Can Bros, al Parc Agrari de Sabadell, funciona al 100% aquests dies de confinament. “De fet, estem facturant una mica més i tot”, explica el José Luis, paradista de pagès de l’exterior del Mercat Central. De fet, han notat l’aparició de nous clients, més joves, que eviten les grans superfícies (potser per ser espais tancats que fan la sensació d’exposar-te més al virus, que no pas la plaça a l’aire lliure). “Et demanen coses que no són de temporada, com carabassó”, explica, “mentre que la nostra clientela sí que sap –si fa no fa– quins aliments són de cada moment de l’any”. És el relleu generacional de clientela que necessita l’agroecologia, però. Allà, al tros, segueix con- reant el pagès Lluís Franco. I garanteix que tinguem menjar que posar al plat, en temps d’autopistes i fronteres tancades.
José Luís, de Can Bros / D.S.
Griselda Bara, paradista: “Si un avi ho necessita, li porto la comanda a casa”
“Bon dia, Ramon”, saluda Griselda a un dels seus clients: un avi que entre la mascareta, el barret i la jaqueta ben amunt poca cara se li veu. Demana unes peres. I la Griselda li retreu, afectuosament: “Ja li hauria portat jo a casa, home”. Però no! El Ramon vol sortir de casa, ni que sigui aquest quart d’hora d’anar al mercat. “Mira que jo li duc la comanda a qui ho necessiti”, diu la Griselda, però no només en aquests dies de crisi. “Sempre ho he fet. Tinc clients que fa tants anys que venen que he vist com es fan grans”. És per caràcter. Taronges d’Alca- nar (i afecte) a domicili.
Griselda Bara / D.S.
Maite Sanmartín, clienta: “No podem caure en la histèria”
Les cues davant de cada parada de pagès són visibles tot just entrar a la plaça. Com si fossin bolets, cada client espera pacient- ment a un metre i mig de distància. “O encara més, ja veus”, observa Maite Sanmartín, qui es- pera que arribi el seu torn mentre li toca el sol de migdia. “La distància és raonable i cal mantenir les mesures”, diu, però immediatament apunta, somrient: “Ara bé, un cop surts al carrer tampoc no pots anar amb por, no hem de caure en la histèria”. I explica que ahir, mentre feia una compra a la ronda Zamenhof, va veure com una dona feia la cua al mig del carrer. “El virus potser no, però no un cotxe sí que se la podria emportar”, afirma. Un client ja marxa. I ella agafa el carretó i avança dos metres a la cua.
Maite Sanmartín / D.S.
