Tothom al voltant de l’OAR Gràcia la coneixia com La Mama. L’esposa de l’expresident del club durant 25 anys, Antoni Moix, i també mare de l’exjugador Lluís, es va convertir en un pilar de l’entitat. Ajudava en tot. Sempre hi era, tant a l’antiga pista del carrer de Permanyer com a l’actual pavelló del carrer de Boccaccio del qual el seu marit va ser el principal impulsor. “Amable, carinyosa i discreta, era una incondicional del seu marit i el club”, explica un històric de l’OAR i expresident del Panathlon Club, Martí Sala.
Al polifacètic periodista sabadellenc Xavier Andreu, també molt lligat al club on va jugar de jovenet –i allà va començar a escriure cròniques d’handbol per al Diari de Sabadell–, encara li ressonen les paraules de l’Antoni Moix: “I La Mama on és, qui va a buscar a La Mama?”. “La seva pèrdua ha significat un cop dur, però també un bon moment per recordar que l’OAR Gràcia és una entitat ben viva perquè sempre ha estat una gran família”. La Mama en va formar part fins a l’últim moment. Es va guanyar l’estima de tothom per la seva dedicació i entrega sense condicions i, sobretot, una fidelitat absoluta.
