I ara, què? 10 preguntes i 10 respostes sobre el dia després del coronavirus

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

Sabadell entra a la quarta setmana de confinament aquest dilluns. El coronavirus ha generat una crisi sanitària sense precedents i ha obert un escenari incert, ple de dubtes sobre el present i el futur de la societat. Ara per ara, hi ha només una certesa: no s’ha sortit de l’embat de la pandèmia. La xifra de malalts i morts està lluny d’aturar-se. Quants casos hi ha realment? Fins quan durarà això? Com serà l’endemà? El D.S. ha recollit el neguit ciutadà i s’ha fet 10 preguntes sobre la dimensió, els efectes i les conseqüències del coronavirus. Parlem amb els experts per resoldre les principals incògnites per així posar una mica de llum a la foscor.

1. Més enllà de les xifres oficials, quants casos de coronavirus hi ha?

L’estadística del Departament de Salut assenyala que els casos de coronavirus a Sabadell són 1.077. Aquesta xifra és real? No, són molts més. “Un 90% dels casos han tingut símptomes lleus o han estat asimptomàtics”, apunta el cap de malalties infeccioses del Parc Taulí, Manel Cervantes, que afegeix: “En comptes d’un miler hauríem de parlar de 10.000 casos a la ciutat”.

L’investigador del grup de recerca Biocom-SC de la UPC Daniel López Codina coincideix en la fotografia de l’epidèmia: “Estic absolutament segur que a Catalunya devem tenir centenars de milers d’infectats”, assenyala. Els experts consideren que el nombre de casos reals –no el que faciliten les autoritats– permetria situar la mortalitat del virus entre un 1% i un 4% dels casos, lluny de les ràtios per sobre del 10% que s’apunta en l’estadística oficial.

2. Per què a Sabadell ha impactat més la pandèmia?

Sabadell és la segona ciutat de Catalunya amb més positius per coronavirus, per sobre de ciutats de les seves dimensions, com Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat. Algunes zones de la ciutat, com Ca n’Oriac, registren uns índexs de l’epidèmia pitjors que Igualada (828 casos per cada 100.000 habitants). Hi ha dos motius al darrere d’aquestes dades alarmants, segons López Codina: un factor aleatori i un altre social.

“L’atzar ha jugat molt en l’expansió del coronavirus. El que es veu a Igualada, Viladecans i Sabadell és que hi ha un cas que hi arriba i creix”, exposa l’investigador. Un cop el virus és a la ciutat, la forma de vida dels veïns ha estat clau. Els barris perifèrics –els més humils– han estat més castigats perquè “viuen més a prop els uns dels altres, en pisos més petits” i per les seves responsabilitats laborals. “Molts tenen feines que no són telemàtiques i no han pogut quedar-se a casa fins que el confinament els ha obligat”, assenyala.

3. En quin punt ens trobem en els contagis? Hem arribat al pic?

A l’hospital Parc Taulí han notat una davallada en els nous contagis de coronavirus, segons explica el doctor Cervantes. “Registrem la meitat de malalts nous que fa una setmana”. La tendència va a la baixa, com apunta l’investigador López Codina, que analitza amb exactitud –a través de diverses variables– l’horitzó dels propers cinc dies. Avisa que, tot i que el màxim de casos diaris s’ha superat, això encara trigarà a notar-se als hospitals. “Hem superat el moment més crític, però els malalts seguiran arribant als hospitals i els pacients més greus s’hi hauran de quedar allà durant dies”.

El punt màxim de contagis sembla superat, però atenció: no estem davant d’un pic de casos, sinó d’una “serralada”. “Som al capdamunt de la Serra del Cadí i anem oscil·lant. D’allà anirem caient a poc a poc, d’una manera més lenta. Patirem repunts de forma estacionària”, exposa López Codina.

4. Quines són les previsions a curt termini?

Cal mantenir les restriccions i el confinament. En això coincideixen els experts. “Quan tanques tothom, calen fins a deu dies per començar a notar els efectes“, apunta López Codina. De fet, les dades de mortalitat a Catalunya del Centre Nacional d’Epidemiologia (just a sota) indiquen que les defuncions encara estan per sobre de les estimacions per a aquest moment de l’any.

 5. Quan s’acabarà la crisi pel coronavirus? Quan podrem sortir?

Els contagis mantindran una tendència a la baixa fins a finals d’abril. En aquest moment, segons el doctor Cervantes, sortirem de la fase epidèmica. L’estadístic López Codina coincideix amb la previsió, que explica d’una manera metafòrica: “Sant Jordi acabarà amb el virus i Sant Joan ho acabarà de cremar tot”. Segons les previsions a hores d’ara, l’escenari que es visualitza és un període de baixada en els casos –escalonada i progressiva– a l’abril, que deixaria uns índexs estables i baixos el maig i el juny.

Així, caldrà esperar encara per sortir de casa. El govern espanyol preveu allargar 15 dies més el confinament, fins al 26 d’abril. Un cop arribi el moment de desconfinar, el procés hauria de ser “progressiu”, exposa López Codina. De fet, l’equip d’investigadors del metge investigador Oriol Mitjà va proposar ahir al govern espanyol considerar primer la sortida de persones joves i sanes i esperar en el cas de les persones en risc.

6. Com serà el dia després i la tornada a la normalitat?

Sortir de casa no voldrà dir tornar a la normalitat, que encara trigarà. “El procés serà ponderat. No serà brusc, com les mesures de confinament”, aventura López Codina. En aquest sentit, l’equip d’Oriol Mitjà treballa amb el següent concepte, que consisteix a desfer les mesures adoptades: primer, decretar la reobertura dels negocis de serveis bàsics, després reobrir l’hostaleria, aixecar el confinament dels menors de 70 anys, reobrir centres educatius i finalment treure la restricció de grans esdeveniments, al mateix temps que s’elimina el confinament per a tothom. Pel que fa als hospitals, com el Parc Taulí, el doctor Cervantes creu que costarà un any refer-se de la crisi i recuperar-se del coronavirus.

7. Es podria patir una recaiguda més endavant?

La possibilitat d’una recaiguda els propers mesos és una possibilitat. Així ho assenyala un estudi de la Universitat Politècnica de València que indica que, a curt termini, si no es mantenen les distàncies i hi ha una meteorologia desfavorable, es podria donar un repunt en el casos de coronavirus.

De fet, existeix una experiència prèvia d’aquest fenomen: a l’Iran, on s’havia aconseguit controlar la malaltia, es va experimentar una segona crisi. El doctor Cervantes afegeix que en el supòsit que es produïssin brots en el futur, “serien menors”.

8. Què es pot fer mèdicament mentre no hi hagi una vacuna?

Els professionals sanitaris s’enfronten a una malaltia que no té ni prevenció ni tractament. “En aquesta malaltia tots els tractaments són experimentals. Al final de la pandèmia, sabrem com procedir. Mentrestant, sentit comú”, expliquen des de l’hospital Parc Taulí.

A falta d’un procediment mèdic i d’una vacuna, hi ha un factor determinant en què coincideixen els especialistes: generar immunitat al virus. Segons el doctor Cervantes, tal com es va veure en les epidèmies de la SARS i la MERS, el cos tindrà memòria un cop hagi sofert el coronavirus.

Per això, assegura que el coronavirus “es convertirà en tres o quatre anys en una grip”. Per arribar a aquest escenari, caldrà esperar. Segons apunta el cap de malalties infeccioses del Taulí, cal arribar a entre un 40 i un 60% de persones immunitzades perquè “es talli la cadena del virus”. “Encara que ho hagin passat un milió de catalans, en quedaran 6,5 milions”, afegeix pel seu compte l’estadístic López Codina.

9. Les mascaretes han vingut per quedar-se?

Fa tot just unes setmanes, veure una mascareta pels carrers era estrany. Ara és la norma. El govern espanyol planeja que sigui habitual durant el desconfinament, però, podem dir que les mascaretes han vingut per quedar-se? “De moment sí, però no per a tota la vida”, augura el doctor Cervantes, que creu que serà una bona prevenció fins que s’hagi donat l’epidèmia per extingida. Així mateix, les distàncies de prevenció i d’altres costums de la pandèmia s’hauran de mantenir més enllà del confinament.

10. Canviarà la nostra manera de relacionar-nos i de viure?

El coronavirus ha generat moltes incerteses, en termes sanitaris, econòmics, fins i tot polítics, i també socials. Com serà el retorn a les nostres vides després de la pandèmia? En quin punt quedarà la manera de relacionar-nos i d’interactuar? Estem davant d’un canvi de paradigma? “Això ja s’ha dit moltes vegades”, afirma de forma contundent el doctor Cervantes, que ha viscut altres pandèmies al llarg de la seva carrera com a epidemiòleg.

“Els països del sud d’Europa hem patit més el coronavirus perquè som els del contacte físic i els de quedar al bar de vint en vint”, explica. Aquests costums quedaran en stand-by per la malaltia però tornaran, segons ha pogut comprovar amb la reacció social a experiències prèvies. “Amb la SIDA també es va arribar a dir que la gent no tindria relacions sexuals…”, assenyala i conclou: “Els costums socials tenen milers d’anys d’història i estan a prova d’epidèmies”.

A curt termini, apunta l’investigador López Codina, sí que s’experimentaran alguns canvis de costums. Els grans esdeveniments i les visites a espais d’oci amb una gran afluència de gent –teatres i cinemes, entre molts d’altres– seran de les últimes a tornar a la normalitat. En aquests casos, segons l’expert, el risc seria massa elevat. “Si omplim el Camp Nou, tindríem un nou repunt. Hem d’entendre que podria ser perillós i que hem de tornar a la normalitat amb seguretat”. Davant d’aquest fet, l’única recepta possible serà una que ja és coneguda per tots: “Cal ser pacients i esperar”. I tot tornarà al seu lloc.

El coronavirus, en dades: gràfics de l’evolució de casos a Sabadell