Sabadellencs pel món en temps de coronavirus
L’Aida i el Sergi són molt sabadellencs i tenen tota la seva família a la nostra ciutat, però se senten també una mica ciutadans dels Països Baixos. La feina, i sobretot les millors condicions de vida, els va empènyer fa gairebé dos anys a emprendre aquesta aventura com a parella. El Sergi es dedica a planificar la demanda a Perfetti van Melle i l’Aida, a l’auditoria de comptes, a PwC. “El país ens va acollir molt bé, i tot i no entendre gairebé ni un xic d’holandès, ens agrada la vida aquí”, asseguren des de casa seva de Breda, una ciutat molt acollidora i amb tots els elements característics del país neerlandès.
Igual que a molts països d’Europa, el coronavirus també està afectant els Països Baixos, “especialment a la província en què vivim, Noord-Brabant, tot i que en menor mesura que a Espanya. Aquí les mesures van arribar una mica abans; portem des del passat 10 de març treballant des de casa. Així que, com molta gent, hem improvisat una oficina a casa, i es preveu que s’allargarà bastant”.
El 13 de març tenien previst volar a Barcelona, ja que tenien previst fer la prova del menú del seu casament, previst pel 25 de juliol. No van poder fer-ho. “Seguint la recomanació d’evitar viatges no imprescindibles, vam decidir no viatjar, així que estem vivint la pandèmia des de Breda”. El casament és la seva principal preocupació. La data sembla llunyana, però s’han de fer molts preparatius previs i ara mateix és una incògnita.
“Si trobem a faltar la rutina? Sí, sobretot el contacte amb altres persones. Però ens hem adaptat. Ens ajuda el no deixar de fer coses que solíem fer: dutxar-se i vestir-se al matí, fer el cafè… A més, les nostres empreses subratllen el fet de no aïllar-se i mantenir contacte diari amb els companys, així que a part de trucades i videotrucades de feina, també anem fent algun cafè virtual. Això ajuda molt!”, ens expliquen.
De totes maneres, és una experiència única i que provoca impacte. “Com a Espanya, és impactant veure-ho pràcticament tot tancat i els carrers buits… Tot i això, ens considerem uns privilegiats, ja que sortir a fer un passeig està permès, sempre que es respecti la distància d’un metre i mig entre persones. Així que un parell de cops a la setmana sortim a córrer o a fer un passeig. Per sort, el caos no s’ha apoderat dels supermercats, tot i que el paper de WC també es va esgotar els primers dies (deu ser cosa de tot arreu!). Com a curiositat, els holandesos han col·locat unes línies al terra dels supermercats perquè tothom respecti la distància i es comenta que de no ser així et claven una multa”.
L’Aida i el Sergi també han aprofitat per reconciliar-se amb activitats que havien deixat de costat per culpa de la rutina o amb l’excusa de què no tenien temps, com ara cuinar bones receptes -“especialment dolces, ens encanten les de @nutrienapuros!”-, llegir un bon llibre, fer treballs manuals, fer més esport (encara que sigui a casa!) o veure una marató de sèries. “Les últimes que hem vist són Élite, Vivir sin permiso, You, La Casa de Papel“.
Les seves reflexions són també molt contundents. “Si alguna cosa positiva podem extreure, és el fet de no donar-ho tot per descomptat i valorar les petites coses de la vida, coses tan senzilles i insignificants com sentir l’aire fresc a la cara”. En aquestes circumstàncies, és estrany estar a 1.500 km de casa. “Trobem molt a faltar la nostra família i amics, així que el nostre desig és que tots siguem responsables perquè ens puguem retrobar aviat, però fins aleshores toca quedar-se a casa”. Una magnífica oportunitat podria ser el 25 de juliol per celebrar el seu casament a Catalunya.
