El confinament pot ser un moment per deixar-nos anar i ser creatius, i això és el que han fet Maria Mallofré i Jordi Barniol, una parella que viuen al Centre. Ella mestra i ell fisioterapeuta, han decidit obsequiar els seus amics a Instagram amb temes musicals –un per dia–. Aquest entreteniment s’ha convertit en una rutina més en el seu dia a dia confinats.
Va ser com una activitat més, com una rutina assimilada. “Un dia teníem ganes de cantar, i ens vam posar a gravar, ho vam enviar a dos o tres grups d’amics, sobretot per animar-los en ple confinament, vam començar amb Díselo a la vida, un tema que va sortir del programa Operación Triunfo, molt optimista”, explica Maria Mallofré.
La resposta va ser molt bona. No solen rascar la guitarra, tot i que ho feien bastant quan eren monitors d’esplai. Però ara van decidir fer un pas més i van penjar els enregistraments que feien al seu compte d’Instagram. “Vam començar el setè dia de confinament i vam obrir el compte, fins llavors el tenia en privat, i ara ho hem integrat totalment”, recorda la Maria.
Inicialment van cantar directament, però després van optar per explicar el motiu pel qual escollien cada una de les cançons amb què volen compartir una estona amb els seus amics. “S’ha convertit en el moment en què podem gestionar la situació que vivim, amb reflexions que potser quan llegim les notícies ens venen al cap”, detalla.
Un dels primers temes que van publicar va ser Por, d’Els Pets, i el grup els va compartir el vídeo. “Amb un tema de Ramon Mirabet, ell ens va obrir per missatge privat i ens va dir si el podíem compartir als nostres stories i etiquetar-lo, va ser un moment impressionant”, explica Jordi Barniol. Però el que més els ha impactat és que alguns dels seus amics els hagin demanat dedicar temes, i fins i tot ho han aprofitat per felicitar altres persones. “Una bona amiga feia 50 anys, i vam creure que li podíem dedicar la cançó del dia, Que tinguem sort, de Lluís Llach”.
Trencament amb la realitat
Els moments musicals els permeten evadir-se dels moments difícils que suposa viure confinats. A tots dos els ha canviat la rutina diària.
La Maria és mestra de primària a l’escola Joaquim Blume, i aquests dies segueix en la distància els seus alumnes. Sap que la situació no és normal, i fer una avaluació ordinària no seria just, sobretot perquè no hi ha igualtat de condicions entre l’alumnat. “Ens preocupen els nens i les famílies, els hem enviat recursos, d’acord amb les possibilitats de cadascú i intentem mantenir el contacte amb elles, tenim un llistat amb els números i les anem trucant”, assenyala la Maria.
Ell, però, ha patit una aturada de la seva activitat. “Soc fisioterapeuta i dietista, i tinc un escenari més complicat, perquè necessito estar amb el pacient, també tinc un màster en psiconeuroimmunologia, i amb alguns pacients mantinc contacte mitjançant el correu electrònic per les mesures de suplementació, però al final no tinc cap ingrés des de l’inici del confinament”, lamenta.
Aquests dies, però, els aprofita per formar-se i divulgar articles a través dels centres on treballa. “També aprofito per trobar tècniques per poder receptar, com ara l’aplicació de tècniques de dejuni intermitent, i ho experimento, ja que ara disposo de temps per fer-ho”, apunta.
A les tardes també aprofiten per trobar-se virtualment amb amics a través de videotrucades, qui més qui menys es troba en la mateixa situació. “Fins i tot hem fet alguna classe de cuina en línia amb receptes veganes”, indica la Maria. Al final tothom aprendrà una mica de tot.
