ALBERT ACÍN | MANEL CAMPS
Sabadell recupera una part de l’activitat econòmica després de dues setmanes de confinament total. El govern de l’Estat ha retornat –via decret– a l’escenari de fa quinze dies: la indústria i la construcció poden tornar físicament a la feina i s’afegeixen així als serveis essencials, mentre que la resta de l’economia seguirà prioritzant el teletreball fins a nou avís.
La mesura es tradueix en el retorn a la feina d’un gruix important del conjunt de treballadors. En xifres directes, afecta les plantilles amb feines més físiques, com els 11.926 sabadellencs assalariats i autònoms dels sectors industrial i de la construcció –un 16,4% dels treballadors de la ciutat, segons les dades de l’Observatori de l’Economia Local (OEL)–. La incidència de la mesura podria ser superior pel retorn en algunes activitats en què fins ara s’havia optat pel teletreball.
Tornada amb dubtes
Els empresaris han rebut la mesura amb sentiments contraposats: celebren el retorn parcial, però expressen neguits per l’absència de directrius de prevenció clares. A falta d’un criteri clar per part de les autoritats, les empreses han decidit fer la seva. Gerard Ribot i Núria Vílchez, socis de Next Arquitectura, reprenen avui les obres amb mesures estrictes: “A les obres, només posarem un treballador per planta o sala. El lampista no haurà de treballar amb el guixaire”. Creuen que és la millor solució per compaginar el retorn a la feina (i a la facturació) amb la seguretat dels treballadors.
Per contra, hi ha empreses que per prudència seguiran amb la persiana abaixada. “No pot ser que la gent torni a treballar quan no es pot assistir als enterraments dels familiars”, afirma Anna Muñoz, propietària de la indústria Nova Abrasivos, que considera que la tornada a la feina és “imprudent” quan no hi ha consignes clares ni mascaretes per a tothom. “Prefereixo esperar-me 15 dies més. Si la plantilla agafa el coronavirus, estaran 40 dies fora de joc i els hauré exposat a ells i a les seves famílies”, conclou.
Especialment contrariat amb la decisió del Govern de Pedro Sánchez es mostra l’empresari Àlex Fenoll, de Fenoll Cruells, en assegurar que “estem davant de dos models: el català, basat en dades científi ques i empíriques; i un model espanyol temerari que va al dia a dia i que s’ha vist atrapat en l’àmbit econòmic”.
Cautela entre els experts
Com l’Anna Muñoz, alguns experts apunten que el desconfi nament parcial és precipitat. L’investigador del grup de recerca Biocom-SC de l’UPC Daniel López Codina té clar que el procés de desconfi nament comença “abans d’hora”. A la llum de les dades, la restricció en la mobilitat ha tingut un efecte directe en la infectivitat i ara veu un “risc” davant un augment de casos.
Tornar a la feina significa augmentar els contactes, que es podria traduir en un escenari desfavorable a curt termini, segons López Codina: “De ser així, el creixement seria molt ràpid i haurem creat un caos absolut perquè ara els centres de salut estan molt sobrecarregats”.
L’expert apunta que darrere de tot hi ha un equilibri complicat entre els “efectes socials” i els “efectes epidemiològics”. En aquest debat entre l’economia i la salut, des del seu punt de vista, s’hauria de trobar un punt mig i fer una tornada a la normalitat més escalonada.
Reforç a la línia 4
Des de la TUS es mantindrà el servei d’un 60% respecte a l’habitual, si bé és cert, però, que a les hores punta hi haurà un reforç: “La línia 4, que és la que va als polígons de Can Roqueta i Can Feu, estarà reforçada, per exemple”, comenta Xavi Cañadas, gerent de la TUS.
Així i tot, es farà un seguiment de la demanda en temps real amb l’objectiu de mantenir les 15 persones per autobús: “El servei estarà garantit perquè tothom pugui arribar a la feina amb la màxima seguretat possible”. Cañadas també explica que des del principi del confi nament “esperem moure’ns en una forquilla entre els 7.000 i els 5.000 usuaris”, que suposa una reducció del 88% de la demanda normal del període.
