Elles també reben els reconeixements als balcons. Els aplaudiments, les gràcies. Són un engranatge bàsic que permeten que tot vagi bé. L’Emma, la Sílvia o la Mari Carmen són tres exemples diferents de heroïnes que garanteixen l’alimentació a Sabadell.
“Hi ha gent que encara no ho entén”
“Els sanitaris són professionals a reconèixer, però estar a un supermercat aquests dies no és gens fàcil”, assegura Mari Carmen Muñoz, que treballa a una carnisseria de Can Rull. A banda d’anar a la feina, limita totalment les sortides. Només trenca el confinament quan ha de treure el seu gosset. I per comprar, ho fa a la mateixa botiga.
Afirma que “hi ha gent que encara no ho entén”. I no només ha d’atendre la clientela, sinó que també ha de fer de policia: “Hi ha gent que ve tres cops el mateix dia”. Està preocupada per si es contagia, però sap que no pot fallar als seus clients. Forma part d’una cadena imprescindible. Aquests dies de Setmana Santa podrà descansar: estar en família, reorganitzar armaris i fer arròs amb llet.
Mari Carmen a la botiga on treballa / CEDIDA
“La gent demana els productes més bàsics”
“Per sort” està treballant i pot oblidar durant unes hores l’estat d’alarma i el confinament obligat. Malgrat que no està en contacte directe amb el client, Emma Català prepara carn, un bé essencial, i no pot quedar-se a casa. “Hem extremat mesures, si la higiene era de 10, ara és de 20”, sosté. De fet, abans d’entrar a la feina trepitgen sobre lleixiu i es renten les mans “30.000 cops”.
També es mantenen les distàncies de seguretat. Obviant aquests canvis protocol·laris, el seu dia a dia no ha canviat gaire. Exceptuant el pic de feina que van patir dies abans del decret del 14 de març, que van doblar les comandes del Nadal: “Vaig preparar més de mil hamburgueses en un sol dia”, explica. Ara els hàbits diu que han canviat, “la gent demana els productes més bàsics, res de menjars especials”.
L’Emma Català, ben protegida / CEDIDA
“Organitzar les compres és vital”
Com a autònoma té moltes sensacions acumulades: molts dies de feina intensa, però se sent “desprotegida”. Ha vingut tot de cop i s’ha hagut d’adaptar de pressa. Malgrat les mesures, la Sílvia Martínez té dues treballadores de baixa, ha hagut de reduir horaris i la feina es concentra.
Com a autònoma se sent responsable de les treballadores que té a càrrec, però entén que és un servei indispensable: “Ara mateix som una urgència, la gent ho ha d’entendre: compres urgents i no capricis, si us plau”. “Cal organitzar les compres, és vital per protegir-nos entre tots”, demana.
