Diuen que la convivència no és fàcil, sobretot quan vius amb tres persones i tres gats més. L’Andrea i el Dani ho saben molt bé. Van començar el confinament sent set a casa i ara només en queden tres: una parella i un gat. “Al principi és divertit, som més per riure i fer coses plegats”, explica l’Andrea. Però després es troba a faltar la intimitat. I les cues per anar al lavabo ho dificulten encara més.
Després d’unes setmanes convivint, la Cristina, el Cristian i els seus dos gatets van marxar a la casa d’un familiar que estava lliure. “Ara vivim a casa. Abans, a un apartament de vacances amb amics”, consideren. Eren massa gent a casa. I, com a agreujant, sense balcó i “una finestra que gairebé no et deixa treure el cap”.
La cuina vegetariana és una de les principals aficions de la parella durant el confinament / CEDIDA
La parella s’està descobrint a marxes forçades: “Ara és quan ens estem desemmascarant, és quan veiem realment com som”. Mascaretes al carrer, i a casa sense. Com la gran majoria, viuen en una petita muntanya russa: “Hi ha dies de tot”, amb sentiments i emocions que es magnifiquen entre quatre parets. El seu dia a dia ha canviat radicalment des que els seus amics van marxar. Abans, jugaven tots plegats a jocs de taula, a cartes, veien sèries i “es viciaven” a la PlayStation. Acostumats a viure tots junts, ara es troben a faltar.
Són essencials
Tant el Dani com l’Andrea treballen. Ella, del sector de l’alimentació, treballa a un obrador de carn de Sant Cugat. Ell ho fa a la cooperativa de transports. Viuen en la dicotomia de poder sortir de casa i desconnectar del confinament i el risc d’exposar-se al virus. Però “sense cap mena de por”, coincideixen. “L’estona que surto a esmorzar, mitja hora, i a parlar amb els companys em dona vida”, assegura l’Andrea, que agraeix aquesta feina.
Va començar a treballar dies després que Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma i coneix els seus companys de nas cap amunt. “Quan ens traiem les mascaretes, me’ls hauran de tornar a presentar”, bromeja. Al contrari que el Dani, que la seva feina li impedeix prendre la distància necessària entre els companys, ella sí que treballa pràcticament aïllada i les mesures a la seva empresa s’han extremat. Trepitja sobre lleixiu per entrar a l’obrador, treballa amb mascareta i manté la distància de seguretat amb els companys.
El Wilson ha participat en un concurs de fotografia en la categoria de gats / CEDIDA
Quan arriben a casa, el primer que volen fer és treure’s la mascareta, “després de vuit hores cada dia, comencem a estar-ne ben tips”, assegura la parella. La sort de treballar aquests dies és que troben aparcament molt fàcilment al seu carrer del barri de Can Rull: “Molts dies aparquem al mateix lloc on el teníem abans de sortir”. Com que els veïns no surten de casa, ni tampoc reben visites, els llocs queden reservats. “Això sí que és un miracle, aparcar per aquesta zona és pràcticament impossible a segons quines hores de la tarda”, indica el Dani.
Descobrir a casa
Un cop a casa, noquegen l’avorriment fent activitat física, fent zumba, exercicis de barres i amb una bicicleta estàtica que han comprat. Però el seu entreteniment estrella és la taula d’equilibris, que reforça les cames. També han descobert activitats noves com el ioga i estan explorant receptes vegetarianes. L’Andrea, dies abans del confinament, va decidir passar-se a aquesta opció. “Ens hem aficionat als noodles, ens surten boníssims”.
La taula d’equilibris és una de les activitats preferides de la parella / CEDIDA
I també a la rebosteria. Malgrat que és una bona cuinera, la fornada de magdalenes que va preparar l’Andrea van sortir ben seques. “Era el meu primer cop…”, s’excusa. També ha fet bogeries com tatuar-se ella mateixa. “Em van deixar una màquina i jo, avorrida, soc un perill”, diu. I, per no caure en el cercle viciós de la rutina, cada cap de setmana preparen un sopar una mica més elaborat. Vi, espelmes i un toc de romanticisme. També cal cuidar la parella, no?
