Ciutat

Confinats amb la família Román Jiménez: “Ens sentim una mica engabiats”

La família Román Jiménez / CEDIDA

El Francesc Román i la Mireia Jiménez formen una d’aquelles parelles gairebé de pel·lícula amb una història també de pel·lícula. Els va ajuntar el seu sentiment pel Centre d’Esports Sabadell ara fa 18 anys i des de llavors han compartit el seu amor mutu i pels colors arlequinats. Es van casar l’any 2011, un mes i mig després de celebrar a Eibar l’últim ascens del Sabadell a Segona Divisió A. I com no podia ser de cap altra manera, l’escenari de les clàssiques fotos dels nuvis va ser l’Estadi creualtenc, obert expressament per a l’ocasió.

També són habituals als desplaçaments de l’equip, no només per Catalunya sinó que han estat per tot l’Estat espanyol, “fent més d’una bogeria”, reconeixen, amb viatges eterns per carretera. La seva filla Laia, amb només 15 dies, ja va conèixer el primer camp de futbol. I no va ser la Creu Alta, sinó el mític El Collao d’Alcoi. Ara ja té 8 anys. El seu germà Pol en té 5. Això sí, s’emporten sempre els nens, sigui on sigui. Si no passa res estrany, sembla assegurada la vena arlequinada de la família Román Jiménez. “La veritat és que ens sentim una mica angoixats, com engabiats en un pis que no arriba als 70 metres quadrats”, assegura la Mireia després de superar el mes de confinament a casa. Ho diu, però, amb un somriure de resignació.

Ella és professora de P-5 de l’escola Cifuentes i, per tant, coneix molt bé les necessitats dels nens. “La Laia és molt d’estar a casa i s’entreté amb les seves coses. A més dels deures, segueix fent els extraescolars de rítmica i anglès on-line. Fins i tot s’ha estrenat amb l’aplicació TikTok. Li agrada cantar i ballar”, explica. Per cert, tots dos menuts s’han enganxat a una sèrie mítica: Plats bruts.

“Un gran xut al carrer”

El Pol és qui troba més a faltar el carrer. De fet, juga en els Patufets del CE Mercantil, molt a prop de casa seva. “Diu que el primer que farà quan surti al carrer és un gran xut a la pilota”, expliquen els pares. Ho podrà fer aviat després d’aprovar-se la mesura de deixar sortir els nens durant unes hores al dia. De moment, li toca conformar-se amb xuts més tímids amb la seva germana dins del pis i també continua amb les seves classes d’anglès.

La imminent sortida al carrer dels nens significarà tot un respir per a una família acostumada a fer esport i gaudir de la natura. No només són amants del futbol i el Centre d’Esports, sinó que també fan ciclisme o altres activitats a l’aire lliure. “Això és el que més trobem a faltar, perquè som més d’estar fora que a casa”, reconeix el Francesc, que actualment també fa d’entrenador en un equip juvenil del Sabadell Nord.

Ell ha continuat treballant durant el confinament a la Ferreteria Muntada, on fa molts anys que treballa. De fet, manté l’activitat perquè subministra material a centres sanitaris, com poden ser timbres per a l’UCI, piles, bombins, manetes de les portes i també ulleres de protecció. També venen mascaretes, però només a personal professional. El Francesc també pateix les restriccions a títol personal. Ha hagut de deixar de banda els entrenaments, les rutes amb bicicleta i totes les activitats relacionades amb l’esport. També els agrada fer escapades a països europeus, un altre àmbit que ha quedat especialment afectat.

Veu complicada la fase de postconfinament, sobretot en el món del futbol. “Això va per llarg i la gent trigarà a tornar als estadis, potser fins que no es tingui a punt la vacuna. Ara bé, el futbol és per a la gent i perdrà la seva essència. A porta tancada serà com fer una obra de teatre sense públic”, subratlla. Si el primer desig del Pol és fer un xut a una pilota al carrer, la primera cosa que voldria fer la Laia és anar al Tibidabo. Per això encara haurà d’esperar una mica més.

Comentaris
To Top