Dos escriptors novells de Sabadell que avui haurien de promocionar les seves novel·les ens expliquen les seves sensacions.
No poder signar llibres en el meu primer Sant Jordi
Per Maite Salazar
Justament una setmana abans que es declarés l’estat d’alarma, vaig estar programant el viatge per anar a signar llibres a Roquetas de Mar (Almeria), on està ubicada l’editorial Circulo Rojo. A banda de celebrar Sant Jordi a Sabadell, un 23 d’abril. Però ni una cosa ni l’altra. Amb l’època que ens ha tocat viure, no he tingut l’oportunitat de poder promocionar més la meva primera novel·la: fer més presentacions o -com a mínim- haver pogut signar el meu llibre personalment a amics, familiars, veïns… i fer-los una bona abraçada!
Per sort, avui dia és fàcil poder accedir a comprar un llibre per internet. Ho demanes, arriba a casa, i llestos. Però trobo que no té ni la meitat de màgia que fer-ho a una llibreria: L’olor, que t’ho emboliquin, fer barri… Així que ens tornem a veure el 23 de juliol!
La sabadellenca Maite Salazar / VICTÒRIA ROVIRA
La llegenda de Sant Jordi: Qui és el dolent i qui l’heroi?
Per Daniel Rosado
Quan era molt petit creia que Sant Jordi era un ritual commemoratiu que cele- brava la mort d’un drac que menjava princeses, però que tots els 23 d’abril es trobava amb un cavaller que rescatava la bellesa indefensa i feria mortalment la bèstia, deixant una rosa vermella en la falda de la víctima, que segellava amb un petó d’amor etern la gesta del seu salvador, amb el qual s’enllaçava per l’eternitat.
De sobte, l’any següent, ja no hi havia princesa, i el drac era el meu protector. Tot es va fer més difícil, i jo no vaig saber quin camí triar. Qui era el do lent i qui l’heroi? Avui, 20 anys després, embolicat en la incertesa d’un Sant Jordi que ni la meva princesa ni el meu dracpodenviure,alcairedel’espasade cavaller itinerant, només puc dir: que les roses brollen dels cors i els llibres s’escriuen des de les passions…
Daniel Rosado / D.S.
