[Per Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell]
Els infants necessiten córrer, saltar, jugar…, i cal que la ciutat estigui, ara més que mai, a l’altura de les seves necessitats. Més enllà de felicitacions virtuals d’aniversari, és indispensable que tractem els infants com a ciutadans i, per tant, que donem cobertura a les seves potencialitats.
Diumenge es posaran en marxa les primeres mesures de desconfinament dirigides als infants menors de 14 anys, segons el govern estatal. Podran córrer, saltar i sortir amb les seves joguines, el patinet o una pilota. Hauran de mantenir la distància i les mesures de protecció contra el contagi. Tot això, seguint les indicacions del govern al dictat de la publicació del BOE.
I els infants hauran de complir amb tot això, com ja ho estan fent des de fa més de 40 dies tancats a les seves llars. Però algú s’ha preguntat si s’està fent tot el possible per garantir que surtin amb tranquil·litat? Per sort i una mica de sentit comú, van tirar enrere amb la proposta que la sortida fos per anar a fer la compra; a les famílies, i als infants, només els faltava encara més condicionants a una organització domèstica i de treball o teletreball que ja de per si és força complicada.
A Sabadell observem que la majoria de voreres són de menys de 3 metres d’amplada, fet que impossibilitat mantenir les distàncies recomanades si no es passeja un davant de l’altre; mentre que ara mateix els parcs infantils continuen tancats. Cal generar espais amplis i transitables de manera amable. La proposta de tancar al trànsit l’eix central de l’avinguda de Matadepera a la Creu de Barberà perquè els infants puguin passejar és una opció que ja s’ha posat en pràctica alguna vegada i que encaixa com a espai segur de joc i de passeig. Cal, doncs, posar en marxa aquesta proposta que generi espais a tots els barris, de nord a sud, també d’est a oest, generant centralitats diversificades a tota la ciutat. Aquesta proposta ha d’anar acompanyada d’una revisió dels itineraris d’autobús urbà a partir de 2 eixos–nord/sud i est/oest– i plantejar circulacions de més abast en els barris, que interconnectin amb la trama suburbana de les noves estacions ferroviàries.
Amb el confinament, s’ha aconseguit que pels carrers gairebé no passin vehicles. És el moment perquè la ciutadania, i en aquest cas els infants, el joc i el moviment dels quals ha estat massa sovint limitat a patis escolars, a zones de joc engabiades i a moure’s per la ciutat tancats dins el cotxe, gaudeixin d’un canvi significatiu que ha d’acabar sent permanent. És hora que recuperin els seus espais naturals de joc i de vida, que es facin seu l’espai del carrer.
Diverses ciutats, com per exemple Milà, París o Berlín, han estat àgils i ja estan actuant al respecte amb mesures com l’ampliació de desenes de km dels carrils bici o la reducció de carrils de circulació i ampliació de l’espai per a vianants. Però aquests exemples no deixen de ser paradigmàtics del moment actual. En canvi, podem observar molts exemples de ciutats com Pontevedra o Friburg, que demostren que és possible transformar la mobilitat en barris amb alta densitat i garantir així una gran qualitat de vida.
Reflexions i propostes que són una oportunitat per millorar la mobilitat i guanyar espais d’ús públic per als vianants, reduir soroll i contaminació i, en definitiva, millorar la ciutat, el nostre espai de vida.
El pedagog Francesco Tonucci, reconegut defensor d’incorporar la mirada dels infants al desenvolupament de l’espai públic a les ciutats, ens recorda que “cal ajudar les ciutats perquè tornin a habituar-se que els infants estiguin al carrer”.
Després d’un mes tancats a casa, qui no voldria ser infant per poder córrer i jugar en una ciutat més amable?
Nota de l’editor: El D.S. obre les seves pàgines a les opinions dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament, que es publicaran segons ordre d’arribada.
