Ciutat

Quiosquers i estanquers: un punt de trobada enmig de la crisi

La feina de quiosquers i estanquers és considerada un servei essencial per les autoritats durant l’estat d’alarma. Per això, segueixen oberts i acompanyant els seus clients per ajudar-los a mantenir-se informats i entretinguts.

Miquel Subirats, quiosquer: “Sempre estem al peu del canó”

Ja fa 50 anys que els Subirats regenten el quiosc de Ca l’Estruch, nom que fa referència a la primera família que va donar vida a aquest negoci de venda de premsa i revistes de la carretera de Barcelona, 48, ara ja fa cent anys. “Sempre estem al peu del canó, treballant. Tot i el coronavirus no hem parat perquè donem un servei a la gent; ens devem a bons clients que fa 50 anys que venen”, explica el quiosquer Miquel Subirats.

Miquel Subirats / A.P.

Aquests dies, els clients el visiten més tard, més cap a les 9 h que cap a les 7 h com abans. I més que mai el quiosc actua de punt de suport, “fem barri”. El Miquel porta diaris i revistes a les cases perquè les persones grans no hagin de sortir i, si una veïna es queda sense llum, ell li carrega el mòbil quan baixa a demanar-li.

Antoni Bohé, quiosquer: “Només obrim al matí, a la tarda no venia ningú”

Al quiosc de la Rambla tampoc han parat de treballar aquests dies, tot i que ara “només obrim al matí, a la tarda no venia ningú”, apunta el quiosquer Antoni Bohé. Entre diaris i revistes, ara també venen mascaretes de tela per 5 euros. “No les hem comptat, però n’hem venut bastantes”, destaca Bohé. Per sort, en aquest establiment els clients habituals hi segueixen anant, i “hi ha gent amb qui ens coneixem de fa molts anys i petem la xerrada una estona”.

Antoni Bohé / A.P.

Ara, però, igualment al quiosc li falta vida. “Aquí trobem a faltar la gent de passada, que para a agafar alguna cosa”, confessa Antoni Bohé. També han notat, i força, que els nens ja no van a l’escola i en sortir no compren cromos. De moment, el quiosquer espera a veure què passarà quan els nens surtin al carrer per primer cop en el confinament.

Daniel Medinilla: “Al principi la gent comprava cartrons”

Potser perquè s’acosta final de mes, potser perquè s’ha superat la por inicial, l’estanquer Daniel Medinilla, del carrer de Lacy, al Centre, apunta que “al principi la gent comprava el tabac en cartrons i ara en paquets”. És a dir, que han passat de fer una compra gran a una més petita i, per tant, més recurrent.

Daniel Medinilla / A.P.

Per protegir-se tant ells com els clients, en aquest estanc han instal·lat mampares davant la caixa, i els clients paguen més que mai amb targeta. I amb la incertesa del que vindrà, de moment Medinilla ho té clar: “Has d’aguantar el que vingui”.

Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell

Comentaris
To Top