La temporada esportiva ha acabat per a Quim Vaillo, jugador de l’OAR Gràcia, però continua donant el màxim a l’Hospital Sant Pau com a infermer. Des de ben petit, amb només 12 anys, ja lluïa la samarreta verd-i-blanca de l’OAR Gràcia. Així ha estat sempre amb només un petit parèntesi quan va marxar a la República Txeca per fer un Erasmus i la temporada anterior, que va provar en el Barcelona B. Vaillo és un producte nat de la pedrera del club gracienc i tot un referent per als joves que comencen. També és el capità i un dels màxims golejadors de l’equip.
Aquesta samarreta verd-i-blanca, però, sovint la canvia per una bata blanca per exercir la seva professió d’infermer. Des del passat mes de desembre treballa a l’Hospital Sant Pau de Barcelona i sempre ha estat assignat a Urgències. Li ha tocat viure, doncs, la crisi del coronavirus molt a prop. Ara mateix, la situació als hospitals sembla més controlada, però el Quim recorda moments “molt complicats” i també l’efecte tsunami que van patir a Urgències: “Al principi semblava un tema llunyà que afectava altres països, però un dia va arribar com de sobte. ‘Això està passant aquí’, va ser el que tots vam dir. Les Urgències ho vam patir de manera especial perquè va venir molta gent alhora amb els símptomes i tot se’n va anar una mica de les mans”.
El mateix Quim Vaillo és un dels milers de sanitaris que han patit i, per sort, superat el coronavirus. “Era gairebé inevitable perquè al principi tampoc teníem totes les mesures de protecció. Estic segur que moltes persones que van venir setmanes abans del brot més greu pensant que tenien grip ja estaven contagiades de la Covid-19”. Ell viu a Sabadell amb els seus pares i la seva germana i va haver de fer l’obligada quarantena aïllat: la primera setmana a casa seva i després a un pis de Barcelona: “Va ser un quadre molt lleu, amb febre, mal de cap i la pèrdua del gust i l’olfacte uns dies. Em vaig recuperar força bé”. El Quim assenyala que Urgències es va convertir en una sala exclusiva de coronavirus: “No venia ningú amb altres patologies. Es van viure moments angoixants perquè havies de fer un triatge segons la simptomatologia i les proves. Alguns cap a casa i altres ingressats. És complicat”.
Disciplina esportiva
Després de la decisió de la Federació Espanyola de donar per finalitzades les competicions, Quim Vaillo ja sap que no tornarà a posar-se la samarreta de l’OAR aquesta temporada. “Es troba a faltar, sobretot els entrenaments, el contacte amb els companys… Vulguis o no, afecta l’estat anímic, però ara mateix aquest és el menor dels problemes”.
Vaillo, durant un partit d’handbol, en una imatge d’arxiu / LLUÍS FRANCO
De totes maneres, la pràctica esportiva assegura que “m’ha ajudat per mantenir una disciplina i gran concentració a la feina. No és el mateix un partit d’handbol que atendre la gent a Urgències, però mentalment has de ser fort en els dos escenaris”.
Aquesta temporada ha acabat, però el futur és incert. “L’handbol és un esport de molt contacte i viurem una nova situació. El risc zero no existirà i potser haurem de conviure amb el virus, però amb menys nivell de contagi”.
Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell
