Ciutat

Confinats amb la família Ramírez García: “Som part d’un mateix equip”

/ CEDIDA

Quatre adults, quatre personalitats i quatre formes d’entendre la vida. El que al principi podria semblar una bomba de rellotgeria –la convivència entre adults mai ha estat fàcil– s’ha acabat convertint en una dolça excusa per redescobrir la família en el sentit més ample de la paraula. El José mai no para a casa, és transportista i es passa el dia amunt i avall, amb les presses i els maldecaps que la rutina exigeix.

La Leo tampoc es queda enrere, treballa a un bar i quan arriba a casa ho fa esgotada, sense temps per dedicar-se a ella o a la seva família. La parada en sec és una “sensació agredolça”, reconeixen. Poc acostumats a aturar-se, ara poden gaudir dels seus fills les 24 hores del dia. Però tancats entre quatre parets.

La família ha recuperat antigues tradicions / CEDIDA

“A casa som part d’un mateix equip”, explica la Leo. I no es refereix a repartir-se les tasques domèstiques (que ja ho han de fer habitualment), sinó a brindar-se suport psicològic quan ho necessiten. “Són dies estranys, hi ha dies que un de nosaltres està més trist o apagat. Però allà estem els altres tres, disposats a treure’ns la carrera de psicòlegs si cal”, manifesta orgullosa.

Entre altres coses, la família ha recuperat velles tradicions. “Saps quant temps feia que no jugàvem al cinquillo, a l’oca o al parxís?”, destaca l’Iris. Ni ho recorda. Evidentment, també els ginys digitals estan molt presents a casa dels Ramírez García. Ordinadors i portàtils, PSP o mòbils són també l’entreteniment més recorrent per matar l’avorriment.

Descobrir entre quatre parets

L’Iris també aprofita aquests dies per estudiar. S’està preparant per a les oposicions a Guàrdia Urbana i sap que no és gens fàcil entrar-hi. Però ara té temps per estudiar a fons i se sent amb més ganes que mai. I troba temps, també, per a les “eternes” videotrucades que, entre la família i l’extensa llista d’amistats que té, li acaben traient moltes hores al final del dia.

Fins i tot ha descobert que sí que li agrada veure sèries, malgrat que mai no ho havia intentat. “La televisió m’ha avorrit sempre i pensava que les sèries tampoc m’agradarien”, assegura. De moment ja en porta unes quantes: La casa de papel, Vis a Vis i Élite. “I en tinc unes quantes més anotades”, assumeix.

Per al Cristian, això de veure una sèrie no va amb ell. El seu món gira al voltant de dos grans eixos: la família i el futbol. Més aviat, la família i el Centre d’Esports Sabadell. Pel que fa a la família, només en pot gaudir d’una petita part, del seu nucli més proper. I tampoc no pot gaudir del Sabadell.

/ CEDIDA

Però, lluny de desesperar-se, ha trobat la solució. Refugiat a la seva habitació, amb les parets de color blau i el sostre de color blanc, entra a YouTube per rememorar els millors partits de l’equip arlequinat. “Però no crido els gols, eh?”, promet. També està en contacte amb els seus companys del Sabadell Inclusiu i s’ho passen d’allò més bé: s’expliquen acudits, juguen en línia, pensen noves estratègies de joc…

Preparats per sortir

La família ha aprofitat per reordenar la seva vida: des de fer les tasques que quedaven pendents a casa a crear un àlbum amb les fotografies que estaven agafant pols als calaixos. Ara, però, escalfen motors per sortir a passejar plegats dissabte i poder, com a mínim, cremar l’energia acumulada. El Cristian no està gaire convençut. “A veure si l’Iris agafa una mica de color, que està molt blanca”, bromeja el pare. 

Aviat el José tornarà a veure l’alba des del seu camió, o potser veurà com el sol s’acomiada a l’horitzó. Aviat la Leo tornarà als fogons i arribarà a casa esgotada. Ben aviat el Cristian tornarà a la Nova Creu Alta, amb el seu os de peluix, a deixar-s’hi la veu, i l’Iris podrà sortir de festa fins que surti el sol. Però ho faran sabent que, en arribar a casa, es trobaran amb una família que ha sortit reforçada d’una crisi sanitària mundial.

Comentaris
To Top