Passant desapercebuts, sense cridar l’atenció, han continuat allà on eren. A la mateixa cantonada o al carrer de sempre, a disposició de qui necessita omplir la nevera o de qui troba a faltar algun ingredient a l’hora de cuinar. La majoria de supermercats pakistanesos de Sabadell s’han adaptat a les circumstàncies i no han tancat cap dia des que es va decretar l’estat d’alarma. De fet, porten molts anys guanyant-se el paper d’essencials amb esforç.
“Tothom vol farina i llevat per fer postres”. Humayun, Farés Alimentación
Ha baixat la feina i ara els clients són més diligents, van al gra i han deixat d’interactuar per minimitzar el risc de contagiar-se. És per això que el Humayun està avorrit com una ostra: “Abans estava més entretingut. Com que ja fa dos anys que vaig obrir el supermercat, hi ha algunes persones que conec i xerràvem. Ara, res… Tothom està nerviós”. I, a sobre, no té el plaer de satisfer molts clients que entren a l’establiment. “Tres persones ja han vingut a demanar farina i llevat. Tothom en vol per fer postres. Però no n’hi ha enlloc. N’hem demanat, però no ens ha arribat”.
Humayun, Farés Alimentación / G.Plans
“La gent compra més alcohol”. Nagash i Syed, Supermercat HS
Mentre el Syed enumera uns quants productes que últimament es venen força –“paper higiènic, ous, pa…”–, es fan les 20 h i el carrer de Vilarrúbias comença a aplaudir amb puntualitat des dels balcons. El dependent del supermercat interromp de sobte l’enumeració. Aleshores, surt a la porta de la botiga amb unes pinces, que colpejarà contra el cartell metàl·lic de gelats de l’entrada. Dong! Dong! Dong! “És que si aplaudeixo no se sent gaire! Això arribarà fins al Taulí! Pels metges!”. El seu company, el Nagash, se’l mira somrient des de la caixa mentre atén una clienta. Un cop ha acabat l’homenatge diari,
el Syed reprèn el fil de la conversa: “La gent compra una mica més d’alcohol. Suposo que fan la festa a casa!”.
Nagash i Syed, Supermercat HS / G.Plans
“Ara he d’anar a buscar gènere cada dia. Abans, no”. Mehmood, Supermercat Pròxim
És hora de fer el sopar i molts veïns de la Gran Via deuen trobar a faltar aliments a la nevera. “Hi ha més moviment al supermercat. Ve més gent que abans que passés tot això”, afirma convençut el Mehmood, a qui costa d’entrevistar perquè ha d’atendre clientela. En qualsevol cas, considera que en general la gent és obedient i quan surten de casa està justificat. “A Pakistan, no. Tothom surt al carrer… I això que la policia és més dura”, compara. Durant el confinament, detalla com han augmentat les vendes: “Abans anava a buscar gènere cada tres dies. Ara ho he de fer cada dia perquè no tinc algunes coses en estoc”. El que sí que té, i en temps de virus triomfen força, són taronges: “Porten vitamines”. I el Mehmood no només celebra vendre més, també està content perquè aquests dies a les 22 h ja no hi ha ningú. I pot plegar una horeta abans.
Mehmood, Supermercat Pròxim / G.Plans
