[Per Ernest Espinós, expresident de la FAV Sabadell]
En el primer llistat de reivindicacions que van elaborar les primeres associacions de veïns i conjuntament amb la Federació d’Associacions de Sabadell, ja apareixia un punt fonamental: per una sanitat pública, gratuïta i de qualitat. I és que el moviment veïnal sempre ha estat la punta de llança de les mobilitzacions a la nostra ciutat. Així doncs, en aquesta difícil etapa, una vegada més hem de donar les gràcies a aquest col·lectiu pel seu sacrifici i enorme esforç, ja que sense ells segurament les conseqüències negatives s’haurien vist multiplicades.
Des de fa setmanes hem tingut molts aplaudiments i molts homenatges, però crec que el millor que podem fer és tornar a recuperar la mobilització per fer efectiu el pla de xoc i el mapa sanitari de l’any 2005, tot i que s’hauria d’actualitzar. Aquesta primavera fa 15 anys de l’aprovació del pla de xoc per al Vallès que es va redactar entre la consellera de Salut Marina Geli i la Coordinadora de Federacions de Veïns del Vallès. Era un mapa de necessitats i propostes com: construir dos nous hospitals per alliberar les saturacions dels actuals, construir diferents CAPs o la renovació de l’Hospital de Terrassa, amb la rehabilitació de les cinc plantes que en aquells moments estaven buides, augmentar noves especialitats, i augmentar les plantilles de treballadors…
Aquest pla de xoc es va aconseguir gràcies a la mobilització de milers de veïns i malgrat l’oposició en aquells moments de l’alcalde Manuel Bustos i dels principals dirigents del Taulí –més endavant ens vam assabentar que la directora executiva també venia de l’activitat sanitària privada–, però lamentablement tot queda paralitzat l’any 2010 amb l’entrada del govern de CiU, ja que es van executar retallades en totes les inversions en salut, infraestructures, sous dels funcionaris, etcètera. Però no ens ha d’estranyar gens quan es va posar al capdavant de la conselleria l’antic president de la patronal d’hospitals privats, Boi Ruiz, i que a més aconsellava la ciutadania fer-se d’una mútua privada…
Un altre exemple d’aquesta dinàmica és quan el 2016 el llavors conseller Toni Comín –actualment a l’exili– anuncia que es vol comprar l’HG de Sant Cugat (privat) per 55 milions d’euros per passar-lo a la xarxa pública. Aquesta proposta era una vegada més regalar diner públic a la privada, i és que cal recordar que en temps de Jordi Pujol el seu govern va ingressar dues vegades a l’hospital grans quantitats de diners perquè no fes fallida, una pèrdua de més de 3.000 milions de pessetes.
Ja més recentment, en aquests últims mesos, alcaldes i alcaldesses del Vallès s’han reunit amb els responsables de Salut per demanar l’inici de la construcció de l’hospital de Cerdanyola-Montcada. Malgrat els seus esforços, no han aconseguit treure cap compromís o partida en els pressupostos. Tot i el gest, aquestes són reunions com a institucions a porta tancada i sense que s’hagi obert un necessari debat en profunditat amb les entitats socials, ni amb la majoria de veïns dels diferents municipis.
Davant de l’embat que tenim per la Covid-19, tenint en compte que serà un procés llarg i molt greu, i que a més no podem saber quan podem patir una nova pandèmia, no ens podem plegar de braços i ens hem de començar a organitzar totes les entitats, el moviment veïnal, sindicats, etcètera per preparar noves mobilitzacions, tenint ben clar que l’única manera d’aconseguir més hospitals, augmentar les plantilles a tot el sector de la Salut, el seu pressupost, les condicions de treball, etcètera, serà lluitant en tots els fronts, institucional però sobretot amb la mobilització dels veïns al carrer.
Des d’aquí voldria fer una crida a deixar de banda les nostres diferències i en els propers dies organitzar una taula d’entitats per veure com donem forma a les necessitats urgents que pateix la salut pública. Literalment, ens hi va la vida.
