Publicitat
XAVIER GUERRERO

Comerç post-Covid-19

[Per Xavier Guerrero, químic i exregidor d'ERC]

Una queixa recurrent que rebia de les diferents associacions de comerciants de la ciutat, quan feia de regidor, era el poc suport que els donava l’Ajuntament. I, donat que la meva àrea era Espai Públic, m’explicaven com millorarien les vendes si féssim un entorn agradable. I parlàvem de les transformacions fetes a Granollers o a Reus, de si fer més carrers per a vianants, on aparquem els cotxes, etc.

Tot això era abans de la Covid-19, la qual ha destapat com era de feble tot, com se sostenia precàriament mentre miràvem de lluny la gran transformació que s’acostava. Transformació a la qual tan pocs comerços de proximitat s’han adaptat i que la pandèmia només ha fet que arribés abans.

Tots tenim clar que una bona part del pols d’una ciutat es mesura per la seva vitalitat comercial. Els carrers sense comerços són carrers sense vida.

Tanmateix, no n’hi ha prou arreglant carrers i fent passejos i espais agradables, si al final la major part del comerç es fa via internet. Ja sigui per obligació com en la situació actual, o per la tendència que, vulguem veure o no, ens hi està portant.

I també aquí les administracions, de la mà dels comerciants, poden fer moltes coses. Per exemple, facilitant l’accés a les tecnologies de venda on-line, amb cursos, ajuts, creant programaris en obert que es puguin cedir per a la gestió d’aquest nou model de venda.

Creant plataformes de transport de mercaderies d’última milla amb gestió mixta publicoprivada, amb vehicles nets. Hi ha aplicacions que permeten programar la millor ruta possible, tal com utilitzen empreses de transport de persones com BusUp. Els vehicles serien compartits per tots els comerciants de l’àmbit, generant així sinergismes entre comerços i clients, facilitant multicomandes d’un client a diverses botigues, o lliuraments d’una o diverses botigues a un o diversos clients en un sol viatge. Els magatzems logístics també podrien ser compartits entre tots els comerços. En algun moment s’ha plantejat la creació d’una plataforma logística sota el Mercat Central. Els lliuraments podrien ser a domicili o en punts de lliurament amb consigna. Tot això ajudaria a reduir costos i, per tant, permetria preus més competitius.

Es podria fomentar programari de realitat augmentada, per exemple, perquè algú pugui emprovar-se una peça de roba de la botiga sobre la seva pròpia imatge, al mòbil, i sense sortir de casa.

Tot plegat, no es tracta d’eliminar el comerç tradicional, sinó d’adaptar-lo perquè pugui competir amb les grans plataformes de venda on-line. Que una persona pugui escollir anar a la botiga o comprar des de casa, amb l’avantatge que tenen les botigues de ser properes i, si cal, s’hi pot anar a parlar físicament amb una persona humana, per resoldre un problema, però que aquest avantatge l’haurien d’aprofitar els comerços per deixar de ser simples expositors de productes i donar valor afegit a l’espai llogat que paguen cada mes. Les botigues d’aliments per fer tallers, demostracions, etc. Les botigues de roba per ajudar-te a triar la millor combinació o fer avenços de tendències, tallers de com aprofitar peces de roba antigues per a altres usos, o el que sigui: imaginació al poder.

I al darrere, sempre aquesta figura publicoprivada, vetllant pel comerç local, amb campanyes a les xarxes, promocions i donant suport als comerciants.

Sabadell disposa d’un possible embrió d’aquesta figura, a l’Oficina de Dinamització del Centre i el bon record del que fou l’Institut pel Desenvolupament Estratègic de Sabadell. Ara que tots parlem de pactes de ciutat i de país, seria el moment de plantejar-ho seriosament.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top