La vida al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha canviat radicalment. De rebre centenars d’usuaris en dies laborals i milers en dies feiners fent camí, per exemple, cap a la Mola, el confinament ha permès conèixer una cara totalment desconeguda. Les converses de la gent o els sorolls dels motors de diversos mitjans aeris que sobrevolen el Parc Natural han estat engolits pels cants de mallerengues, el zigzagueig de les branques provocat pel vent o pel broll d’aigua dels Caus del Guitard, per exemple.
Ara com ara, i segons explica Toni Mampel, un dels 10 guardes forestals del parc, encara és d’hora per extreure una conclusió definitiva, però el que sí que és cert és que això, de ben segur, ajudarà la fauna i flora. “Aquesta situació segur que anirà bé per a totes les espècies. Després, però, un cop s’hagi acabat el confinament, caldrà veure com s’adapten alguns animals que aprofitant la situació s’han atansat fins a nuclis urbans”, explica.
El Parc Natural, de 14.000 hectàrees d’extensió, tot i ser un dels pulmons que delimita diversos municipis i nuclis urbans, és un parc sa. I així ho demostra la presència de diversos rapinyaires, les aus que encapçalen la cadena tròfica. L’indicador més fiable que tenim un entorn on la vida animal està coberta des dels petits insectes fins a grans mamífers i aus. Un exemple, que de ben segur que un cop s’acabi el confinament i coincidint amb el període de reproducció d’algunes de les aus més emblemàtiques es veurà reflectit, és el cas de l’aufrany, un petit voltor molt rar de veure arreu de la península. “Tenim una parella establerta al parc i això és un indicador que s’hi troben bé”, argumenta Mampel.
Cas i troballa excepcional
Les abundants pluges dels darrers mesos han permès gaudir d’un entorn idíl·lic d’observar i a la vegada molt preuat de durada limitada. Aquest és el cas del Caus del Guitard. Una font que nom0és raja després de períodes de pluja importants, al voltant de 200 mm en menys d’un mes. I això succeeix perquè el massís de Sant Llorenç està format per conglomerats eocènics, que amb els moviments tectònics s’esquerden i apareixen fissures per on s’escola l’aigua fins a trobar la superfície. Segons Mampel, poder veure el doll d’aigua en forma de cascada “és un fet inusual. Durant el període del 2004 al 2018 no va sobreeixir. I aquest any ja ha passat dues vegades: temporal Glòria i les darreres pluges d’abril”, comenta orgullós.
/ LLUÍS FRANCO
D’altra banda, el confinament ha permès a l’equip del Parc Natural aprofitar la situació per analitzar egagròpiles, provinents de la zona de la Vall d’Horta, de les parelles d’òlibes que habiten a diverses masies del parc. En aquesta anàlisi, es va poder observar restes –mandíbules– de la musaranya d’aigua mediterrània. Un micromamífer molt poc comú a Catalunya del qual no es tenien dades des del 1974. “És una gran notícia que també ens servirà per conscienciar de la importància de mantenir els rierols nets”, finalitzava Mampel. Petites (o grans) troballes que ens han de fer pensar.
