El curs vinent poden desaparèixer gairebé un miler de places a les escoles bressol de Sabadell. Si no es rescaten les llars d’infants privades, que són majoria i corren el perill de no poder reobrir després de dos mesos sense cap ingrés, el panorama que es dibuixa el pròxim mes de setembre és així de preocupant. La majoria d’aquests centres educatius de la ciutat, ara associats per plantar cara a la situació i sobreviure econòmicament, adverteixen que sense cap mena d’ajuda hauran de tancar.
Concretament, entre els 17 centres sabadellencs que formen part de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, units a causa de la crisi, hi ha 994 places en joc. La seva intenció és obrir, i les direccions estan convençudes que se’n sortiran, però demanen un pla de xoc econòmic a l’Ajuntament i a la Generalitat, perquè la situació és greu. “No és un farol”, alerten.
L’educació dels 0 als 3 anys és una necessitat imprescindible per fer possible la conciliació familiar. Aquest curs, a Sabadell, un 37,6% dels infants d’aquesta franja d’edat han estat en una escola bressol. Si tenim en compte només els nens que tenen entre 2 i 3 anys, el percentatge creix significativament: 6 de cada 10 pares han portat els seus fills en un d’aquests centres per fer el primer cicle de l’educació infantil. Està previst que el mes de juny, a partir de la fase 2, puguin reobrir.
La meitat de places, privades
Un 52% dels infants que van a una escola bressol ocupen una plaça pública. N’hi ha 11 gestionades per l’Ajuntament i una per la Generalitat. Alhora, la resta d’infants, un 48% del total, van a una llar infantil privada. Sense aquestes últimes, doncs, es dispararia el dèficit de places.
Les escoles bressol porten dos mesos tancades / CEDIDA
“Necessitarem líquid”, sintetitza una de les directores, en nom del conjunt de llars. “No n’hi ha prou amb les placespúbliques, no es cobreixen les necessitats de Sabadell. Els dos tipus d’escola són necessàries a la ciutat, fan un còmput”, explica Conxita Pericó, presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, qui acompanya la reivindicació dels centres davant l’administració.
En el cas de Sabadell, encara no ha tancat cap escola bressol, però en altres municipis catalans sí que ha passat. Aquest divendres les direccions es van reunir amb l’Ajuntament, que abans de la trobada va explicar al D.S. que n’estudiaria les demandes i les necessitats.
Durant aquests dos mesos, algunes famílies han continuat pagant una petita porció de la mensualitat, moltes vegades en forma d’ajuda voluntària. Ara, de cara al juny, les llars d’infants es plantegen reobrir “per responsabilitat amb les famílies”, encara que amb una ràtio de 5 alumnes per espai no els surt a compte, a banda de fer impossible acollir els fills de totes les famílies que ho demanen. “És inviable, no es pot pagar una mestra”, resumeix la Consol, una altra de les directores de les 17 escoles, amb 45 anys d’experiència. “Si augmenten les despeses, algunes no ens voldrem endeutar, i no aguantarem”, afegeix.
Les famílies, però, tenen molt clar que confien en les escoles bressol i, després de dos mesos tancades, encara les valoren més.
Què opinen les famílies?
Mónica Aguilera, mare del Nil: “Com a societat les necessitarem”
La Mónica és conscient que els infants, en una escola bressol, entraran amb contacte amb altres nens. Però no té por de portar-hi el Nil, el seu fill de dos anys i mig: “No hi haurà distàncies, però tenim confiança que els grups que es facin siguin estancs. Les famílies, alhora, haurem de ser responsables”. Tant pare com mare, en aquest cas, viuen a Sabadell, però tenen la família a fora, per la qual cosa no tenen ningú amb qui deixar el fill.
En qualsevol cas, per a ella, les llars d’infants són imprescindibles des del vessant de projecte educatiu: “Com a societat, les necessitarem”, expressa. És per aquesta concepció de les escoles, i entenent el moment econòmic que estan passant, que no ha deixat de pagar una petita quota.
Albert Mimó, pare de la Jana: “Confiem plenament amb l’escola”
L’Albert espera resposta per saber si la seva filla de dos anys, la Jana, tindrà plaça aquest juny. En el seu cas, la família també es refia que el centre segueixi les mesures de seguretat que han marcat des del Departament d’Educació: “Confiem molt en l’escola”. Per altra banda, per minimitzar el risc de contagi, ells també estan disposats a seguir exemplarment les indicacions que rebin de la llar d’infants: “Nosaltres prendrem les mesures que ens proposin. Seguirem totalment els seus protocols”, avança.
Ell teletreballa a casa i ha pogut anar “trampejant”. Tanmateix, considera: “Els nens han d’estar amb nens. A més, no tenim les eines suficients com tenen les llars d’infants”.
Carla Rodríguez, mare del Nil: “Està apàtic, rebotat, psicològicament ho necessita”
L’any vinent, el Nil començarà P3 i, per tant, anar a una escola bressol era un bon pas previ per a ell per anar adaptant-se als horaris. La seva mare, la Carla, està plenament convençuda de la importància d’aquests centres educatius. “No les veig com un lloc on aparcar els nens, ja que hi aprenen molt”, considera.
El Nil, de fet, hi anava abans del confinament i li feia molt bé: “Hi anava i en tornava content”, diu. “El volem tornar a portar perquè ho necessita. Està apàtic, rebotat, psicològicament ho necessita”, explica. Ara bé, els pares estan de baixa per paternitat, per la qual cosa no tenen previst demanar plaça per a aquest juny, que segurament aniran molt buscades.
Bárbara Soler Mare del Bruno i la Valeria: “Els anava bé per tenir una rutina”
És mare de dos bessons de gairebé dos anys, el Bruno i la Valeria. Tant ella com el seu company teletreballen en el món del periodisme i la comunicació. Estan absorbits gairebé tot el dia per la feina, que han de compaginar amb la criança. “És estressant. Tens la sensació que no pots fer bé cap de les dues coses”, sintetitza. És per aquest motiu que els aniria genial poder portar els fills en una llar d’infants, una vegada reobrin.
“Ens agradaria, però entenem que prioritzaran els pares que treballin presencialment i no puguin flexibilitzar la jornada laboral”, admet. “L’escola bressol els anava molt bé per aprendre a tenir rutines i per relacionar-se”, explica la Bárbara.
