MIQUEL PUIG

Salvem els herbassars

[Per Miquel Puig, dissenyador d’espais sostenibles]

Amb el confinament hem pogut veure com parcs, jardins, carrers i escocells d’arbres s’omplien de verd amb herbassars a tot arreu. Hem vist fauna i flora on abans no n’hi havia i hem sentit cants d’ocell que ens han acompanyat al llarg d’aquesta pandèmia. Cal valorar la riquesa en forma de biodiversitat que ens ha portat aquesta ocasió tan excepcional. Segurament serà de les úniques coses bones que ens portarà aquesta crisi sanitària i econòmica, si som capaços de treure profit de la situació, podrem gaudir de ciutat resilient i verda.

És per això que cal prendre mesures per mantenir la nova natura que s’ha generat als carrers, places, parcs i jardins perquè els herbassars tinguin el seu lloc a la ciutat: és imprescindible trobar un equilibri entre natura i persones. Una de les solucions és evitar la sega dels herbassars que han crescut en llocs insospitats a la ciutat, convertint-los en petits oasis de flora i petita fauna que generen corredors de biodiversitat.

Les ciutats tenen el compromís de complir amb l’Agenda 21, l’Acord de París i altres compromisos per fer les ciutats més verdes i sostenibles. Normalment, per incloure més verd als seus carrers han de fer esforços econòmics i polítics. Però ara no cal: només deixar créixer la natura i no segar indiscriminadament i de forma agressiva.

A canvi, gaudirem de parcs, jardins i també carrers rics en flora i fauna que ens aportaran múltiples beneficis, com la reducció de l’efecte illa de calor (pujada de temperatures per la radiació de la superfície dura de les ciutats), la millora del paisatge i de la qualitat de l’aire, o la millora de la biodiversitat i de la connexió amb la natura, entre molts altres. I són avantatges que es basen únicament en la preservació del que la natura ha construït mentre nosaltres fèiem bondat quedant-nos a casa.

Però com podrem gaudir dels parcs si les plantes fan un metre i mig d’alçada? Per aconseguir gaudir d’aquests espais primer cal conservar-los al màxim i una de les millors opcions és la sega selectiva com ja es fa en altres municipis com Reus. Es tracta de desbrossar només algunes zones de pas perquè puguem tenir recorreguts pels parcs entre la verdor de la natura.

Com s’ha de fer aquesta sega selectiva? L’Àrea Metropolitana de Barcelona recomana: la sega regular en les zones planeres i transitables, associades a camins i àrees d’estada amb mobiliari i equipaments tipus jocs infantils o esportius; segues puntuals segons com evoluciona el prat en alçada i recobriment, en les zones atalussades o no transitables; no segar en zones de tractament natural associades a franges forestals; i elaborar un plànol de sega per a cada parc indicant zones segons el tipus de sega.

Amb aquesta solució de sega selectiva obtenim espais per a les persones i per a la natura, i una reducció molt considerable de la despesa en jardineria de manteniment: en lloc de desbrossar el 100% d’un parc, en desbrossem només un 20% o 30%, i podem focalitzar els esforços dels jardiners a plantar, replantar i cuidar millor la vegetació.

Aquesta reivindicació per preservar la natura dels herbassars que han crescut aquestes setmanes de confinament és una reclamació estesa, fins i tot s’ha creat un Change.org per part d’Entomologia a Catalunya, difós per l’ADENC. Ara és moment que ajuntaments i governs prenguin les mesures pertinents per conservar aquesta riquesa ambiental beneficiosa per a tothom.

Comentaris
To Top