La reobertura de les terrasses amb la meitat de l’aforament i l’interior de bars i restaurants amb una capacitat màxima del 40% han tornat a atraure els sabadellencs, que aquest primer dilluns de fase 2 no van dubtar en recuperar alguns costums.
Javier Garrido, assessor municipal: “Venir a dinar habitualment aquí era un costum”
Gairebé tres mesos després de no poder-ho fer, Javier Garrido va tornar ahir al restaurant on dinava habitualment, al carrer de Gràcia. “Ho trobava a faltar, venir aquí era un costum”, explicava tot just acabant la tassa de te amb què donava per acabat el dinar.
Javier Garrido, aquest dilluns en un establiment del Centre / D.S.
Fins ara, com tothom, havia de dinar a casa perquè tot estava tancat o era menjar per emportar, però des d’ahir dilluns, entrats a la fase 2 del desconfinament, els bars i restaurants ja poden obrir l’interior dels seus locals, amb l’aforament limitat al 40% de capacitat. En el cas del Javier, ho va trobar “tot gairebé igual, excepte les taules on no pots seure per mantenir les mesures que prens a tot arreu i ja ens hi acostumem”. Amb les restriccions d’aforament i el distanciament social, ara es fa més difícil que mai demanar sal a la taula del costat.
Beatriz Zarzoso, dissenyadora: “Ara ens costa tornar a casa!”
De l’aperitiu a les postres, del Passeig a Sant Roc, va ser el recorregut que van fer ahir al migdia la Beatriz i la seva parella. Passejaven pel Centre i, per fi, van poder gaudir d’una bona estona als carrers i a les terrasses sabadellenques. Un cop assegudes, això, sí, reconeixien que “ara ens costa tornar a casa!”.
Beatriz Zarzoso, en una terrassa de la plaça Sant Roc / D.S.
Tot i que no feia el millor dia, no van dubtar a aprofitar-lo a l’aire lliure. “Aquí s’hi està molt bé. Quan els bars o restaurants oferien el menjar per emportar era com que faltava alguna cosa, no teníem ganes de res”, explicava la Beatriz. I és que, en el seu cas, “per emportar-m’ho a casa, ja m’ho faig jo”. Amb el retorn a la nova normalitat, espera recuperar els costums d’abans, i a la rutina –sobretot estival– no hi poden faltar les terrasses.
Montse Guarch, infermera: “Ho he trobat molt a faltar, exageradament”
Quedar amb algú per menjar unes tapes i prendre alguna cosa al balcó està bé, però què millor que fer-ho aprofitant que a la feina tens festa, al migdia, i en una terrassa del carrer de Sant Pere? Amb aquest plantejament, Montse Guarch va dinar ahir amb una amiga i les seves filles (a la foto, Mia Grau); “ho he trobat molt a faltar, exageradament”, confessava.
Montse Guarch i Mia Grau, ahir en un restaurant del carrer Sant Pere / D.S.
Cervesa, braves, calamars a la romana, croquetes, ous estrellats i altres plats van conformar aquest menú de desconfinament; “tot greix, que no n’hi ha hagut suficient amb el coronavirus”, deia amb ironia.
