Es va criar entre un ball de filaments de colors, teixits de seda i cotó i una passió per la costura que ha deixat petjada al barri de la Creu de Barberà. Josep Balasch és la tercera generació de Jana, la històrica merceria que s’ha forjat com una referència del mercat arreu de la comarca. Quan era un infant es passava les tardes jugant amb els cordills a una modesta botiga que la seva mare va obrir, continuant el llegat familiar.
De fet, la botiga Jana neix amb ell. Malgrat que l’àvia ja comercialitzava amb teixits, la venda era ben diferent: anava carregada de poble en poble amb el fardell sobre l’esquena per vendre als encants municipals. Però quan la seva mare, la Jana, es va quedar embarassada d’ell, el Sereno la va convèncer per oblidar-se de la venda ambulant. Així neix Jana, l’any 1955.
Res és el que era. La transformació ha estat pràcticament total. I, de portar la botiga sobre l’esquena, van passar a treballar a un petit local que anys després es va convertir en una botiga de més de 300 metres quadrats. “He continuat amb la tradició familiar, però res té a veure amb el que feia la meva àvia”, assegura. Renovar-se o morir.
El futur de la merceria
Balasch assumeix que la merceria està en perill d’extinció, tot i que ara ha viscut un cop de vent a favor seu. I no només per l’auge de mascaretes de protecció, que s’han convertit en el producte estrella d’aquesta temporada, sinó perquè l’afició de teixir ha tornat, i sembla que per quedar-se. Així, a la botiga no només es compra. També es fan tallers de patchwork, tècniques de costura o de decoració tèxtil. Una forma de recuperar una tradició molt sabadellenca en el seu estil postmodern. I “veure com sobreviu és, per si sol, tot un èxit”.
Josep Balasch, de la merceria Jana / Victòria Rovira
Així, Balasch també es declara un apassionat del petit comerç. Potser és per això que s’hi ha implicat fins a arribar al capdavant de l’associació Comerç Creu. “Les botigues són la llum dels barris, el trenat comercial és la vida de les ciutats, i ara s’ha evidenciat”, considera. Així, celebra que la pandèmia hagi fet un petit impuls al petit comerç, que ha notat un repunt en les seves vendes. “El comerç de barri no hauria de morir mai”, defensa.
De plans de futur no en té gaires més enllà de sobreviure. “Partit a partit”, afirma. I sembla que això no ho tindrà gaire difícil. Quin és el seu secret? “Agrair la compra del primer a l’últim. Fins i tot a qui demana una agulla”, diu.
