Ciutat

Pas endavant per convertir Sallarès i Deu en un centre d’innovació

Imatge d’arxiu de la nau Sallarès i Deu (també coneguda com a fàbrica Textifibra) / LLUÍS FRANCO

La Junta de Govern Local ha adjudicat aquest dilluns la redacció del projecte del Centre d’Innovació Social i Tecnològic que s’ubicarà a una part de l’edifici de Sallarès i Deu, al barri de Gràcia de Sabadell. De la mateixa manera, també afecta al projecte per a la consolidació estructural i estanqueïtat de la resta de l’immoble.

El doble encàrrec s’atorga a Julià Arquitectes Associats, autors de la proposta guanyadora del concurs convocat a aquest efecte. L’import de l’adjudicació és de 284.594,50 euros.

Vinculat al Vapor Llonch, el centre se situarà a la nau A i el pati B, amb una superfície total de 2.079,65 metres quadrats. L’execució dels treballs per a la seva adequació serà cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER, dins del objectiu de “Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa i qualsevol forma de discriminació”, que disposa d’un import inicial de 1.781.359 euros.

Un edifici singular

L’edifici és un conjunt format per quatre naus paral·leles als carrers Cellers i Viladomat, i un cinquè edifici que se situa perpendicular a aquestes i donant front de façana al carrer Jacint Verdaguer.  La construcció és un bé protegit pel Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell, sent les naus principals obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill.

La proposta guanyadora al concurs convocat, es va presentar sobre el lema Intersticis Actius i en destaca el manteniment de l’esperit del conjunt industrial existent en la seva proposta d’intervenció global, així com l’estratègia oberta de transformació en etapes. També és definitori el manteniment de la claredat de l’ordenació i l’ordre de la seva tipologia estructural, recuperant el ritme i la composició de les naus principals, i la conversió de l’espai en un gran contenidor flexible i adaptable, basat en la sostenibilitat funcional i les mesures de gestió energètica.

Per aquest motiu, la flexibilitat de l’espai permet que s’hi adaptin usos diversos.

Comentaris
To Top