[Per Josep Mercadé, periodista]
Els que acabeu d’arribar de vacances o els que encara hi sou segur que esteu improvisant com mai ho havíeu fet. N’esteu satisfets? Oi que sí. Ves quin remei!, direu alguns. Sí, però reconeixereu que no us pensàveu que podríeu fer tantes coses. Què ens està passant? Doncs que hem deixat de poder planificar. El resultat, si més no, ens demostra que l’espontaneïtat funciona i que, malgrat tot, ens dona més alegries que disgustos.
Ara que ja fa cinc mesos que vivim la pandèmia, la nostra forma de viure és ben diferent. No només pel fet d’haver de portar mascareta a totes hores i sentir-nos amb l’amenaça del contagi d’una malaltia invisible que provoca estralls. Ens trobem en un moment en què la incertesa ens dibuixa una nova manera d’interactuar amb la gent que ens envolta. Ens esforcem que tot sigui com abans, ens diem, convençuts, que difícilment tornarem a aquest passat cada cop més llunyà.
Les vacances són un moment que més evident fa aquesta nova situació. Els informatius de televisió, mancats de grans notícies, ens il·lustren aquests dies amb comparatives de passatgers d’avions del 2019 i d’aquest any. Les dades evidencien aquest canvi de tendència.
És clar que, per més que ens sonin les alertes als mòbils, difícilment comprarem un bitllet d’avió, com fèiem, sis o més mesos abans de la data del viatge. No ens hi atrevim. No podem planificar. No sabem què passarà la setmana que ve. I només ens avisen que la tardor pot ser molt complicada.
Efectivament, vivim en aquest dia a dia amanit amb els missatges que ens mostren els riscos de la Covid-19. Aquest procés d’improvisació al qual ens aboca la nova situació a molts els provoca angoixa. Potser havíem abusat de la vida planificada i ara ens costa canviar-ho. Però cal fer servir l’enginy per trobar els plaers de la no-planificació. Alguns ja ho heu provat aquests dies. Segur que heu visitat indrets on segurament no us hauria passat mai pel cap anar. I quan ho heu fet, heu gaudit d’una descoberta que us encoratja a seguir pel camí de la improvisació.
Ves per on que aquest valor, criticat per molts, ara ens porta una mica d’alegria en aquest panorama gens agradable de rebrots, contagis i temors a nous confinaments. El nou curs escolar s’acosta i, per més que s’intenti tenir-ho tot planificat, segur que caldrà improvisar mesures d’última hora, ja que no sabem què ens trobarem més endavant. Realment, estem més desplanificats que mai.
