Bill Gates té una cita que diu: “Si tens suficient informació per fer un pla de negoci de la teva idea, és que ja és massa tard”. A Sabadell fa temps que tenim massa informació i poca bona execució per posar a treballar tots els actius que tenim latents.
És ben sabut que l’anàlisi amb excés genera paràlisi, a la vegada que deixa entreveure mancances i la impossibilitat de lideratge per executar una bona gestió. Deixant de banda les coses del dia a dia, fa la sensació que a Sabadell fa dècades que pensem què hem de fer i cap on ens hem d’orientar com a ciutat, i a la fi no prenem cap decisió estratègica de futur que sigui del tot adequada i/o aplicable.
El problema de l’excés d’anàlisis és com coure massa els macarrons, si et passes del punt adequat, el resultat no es pot fer servir de forma òptima. Cal un equilibri entre estudi i execució. Des de fa molts anys parlem d’un model de ciutat en què moltes veus, algunes molt qualificades, reclamen dir-hi la seva, i malauradament no s’acaba mai d’implantar cap model de creixement empresarial i social, ben al contrari, cada cop més passem de ser una ciutat capdavantera, com vàrem ser el segle passat, a ser una ciutat entortolligada que no sap cap on va.
Ens agradin o no els resultats democràtics de les eleccions que es produeixen municipalment de forma periòdica, ens ofereixen uns gestors polítics que són qui han de tirar endavant els plans de la nostra ciutat. Ells, amb l’ajuda dels tècnics i assessors, haurien de dirigir i executar de forma efectiva, a part de la gestió corrent, les estratègies per convertir la ciutat en un lloc ric en oportunitats per a la gent, i no només per gestionar la caiguda prolongada (per exemple, la davallada del PIB en matèries estratègiques). Ningú més que ells, els/les escollits/des per la ciutadania, tenen l’obligació de crear futur.
Una bona dosis de creativitat i innovació generada pels recursos, experiències contrastades i coneixements autòctons, i amb els corresponents riscos serien els ingredients per cercar uns nous camins de creixement per a la ciutat. Els models que volen avançar són aquells que saben reinventar-se i ho fan amb amor propi, sense esperar res de fora que inicialment els faci avançar. Les ciutats amb projecció tenen al capdavant persones implicades, experimentades i amb idees noves i trencadores, que prenen decisions a voltes arriscades per reinventar-se i crear creixement. Seria bo saber triar bé els projectes i les persones adequades i començar a executar.
La veritat és que una gestió buida de contingut real, amb un bon màrqueting polític, et pot portar a guanyar votants, però aquesta estratègia no farà mai de Sabadell una ciutat referent en res.
No parlaré de cap on anar, la innovació és infinita, poden ser models empresarials, culturals o socials de sectors tradicionals o innovadors. Des d’una visió emprenedora, social, ètica i moderna, la ciutat té actius locals suficients, i algun lideratge polític, que amb experiència demostrada arreu, èxits assolits i tolerància al risc poden crear expectatives reals.
Potser cal triar una direcció i engegar ja el motor.
