Oci i cultura

Cartografia sonora de la ciutat: sons que mai escoltem, però que hi són

Ruben Barroso i altres participants de la ‘Suite ibèrica’, al jardí de Ca l’Estruch / VICTÒRIA ROVIRA

Una cadira metàl·lica, de terrassa de bar, picant contra el terra quan algú es canvia de lloc. Clon, clonc... Raaaaac, raaac... “Només cal tenir consciència que això també és un acte sonor”, explica Joan Caselles.

Estem al jardí de Ca l’Estruch, on s’apleguen artistes al voltant d’un cafè (i alguna cervesa). Avui la tertúlia gira al voltant del concepte de “música d’acció“. A principis dels anys 60, artistes i músics exploraven l’osmosi entre gest i so; els terrenys fronterers entre l’art d’acció i les noves músiques, en moviments com Fluxus o ZAJ.

Tot i que amb esmenes a la categorització, els artistes Nieves Correa, Isabel Corullón, Dr. Tuna i Rubén Barroso presenten sengles intervencions sonores, en una sessió anomenada Suite ibèrica. I és que, on algú percep soroll, un altre pot sentir sons. Parla la performer sonora Nieves Correa: “Intento gravar els sons de la ciutat. Els sons que mai escoltem, però que hi són”.

Estampa al jardí de Ca l’Estruch / VICTÒRIA ROVIRA

També sons trobats i sons del passat. “Del passat podem veure imatges, però també recuperar àudios: cintes de casset, gravacions quotidianes... I és que el tot allò sonor també ens parla d’un altre temps”. Li pren el relleu Rubén Barroso, no només artista, sinó militant del context en què vivim, Responsable del festival Contenedores, és també l’impulsor de La Fonoteca de Sevilla. Barroso va presentar el seu llibre El artista bien temperado (precisament prologat per Caselles).

Suite ibèrica continuarà dissabte que ve al MACBA, abans de seguir per la Virreina i el MNAC, avança el coordinador Òscar Abril.

Participants de la ‘Suite ibèrica’, al jardí de Ca l’Estruch / VICTÒRIA ROVIRA

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top