[Per Salvador Soley i Junoy, expresident de l’Acadèmia Catòlica]
Ens ha deixat en Lluís Tarruell, un home de fermes conviccions socials i religioses, vinculat a gran part d’entitats locals l’àmbit ciutadà i catòlic.
Expresident de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, renovador d’idees arrelades i a vegades enquistades a una vital actualització amb fets i accions compromeses en l’actual societat. Activista i propagandista de la vida familiar, n’era un exemple i ho va plasmar en la publicació d’unes vivències que anomenà L’avi Lluís recorda… Tal com hem dit, una vida de família exquisida.
Ha deixat petjada, i forta, a les activitats de la seva Parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell, i sobretot a la seva secció de l’arxiu històric de la casa, en la qual va demostrar la seva obra com a historiador tot continuant l’obra del Sr. J. Busquè.
A l’Acadèmia Catòlica, com a president, va saber donar-li el contingut que necessitava en aquells moments. Ser president en una entitat que llavors celebrava el seu centenari era un repte vital i la seva continuïtat com a entitat va ésser ajudada per la feina que va fer en Lluís Tarruell. Jo vaig col·laborar amb ell durant una època i ens va deixar un segell de gran personalitat que no oblidaré.
I sobretot l’Associació de Pessebristes, que va ser convidada a pertànyer a l’Acadèmia, a instàncies d’en Lluís Tarruell.
I el que va significar la reforma del local social del carrer de Sant Joan. Ell també en va ser l’inspirador, amb Mn. Jaume Serrano, de la reforma total de l’edifici restaurat amb solemnitat per les noves juntes que vingueren després.
Acabo fent un reconeixement a la personalitat que fou en Lluís Tarruell i Plans en nom de la Junta de l’Acadèmia Catòlica, dels expresidents i de tots els socis i amics que recordaran en la persona d‘en Lluís l’obra exemplar de vitalitat i activisme plasmats en la seva etapa de responsabilitats en juntes executives i sobretot per la seva bonhomia que el va caracteritzar sempre. Érem feliços al seu costat
, un home de fermes conviccions socials i religioses, vinculat a gran part d’entitats locals l’àmbit ciutadà i catòlic.
Expresident de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, renovador d’idees arrelades i a vegades enquistades a una vital actualització amb fets i accions compromeses en l’actual societat. Activista i propagandista de la vida familiar, n’era un exemple i ho va plasmar en la publicació d’unes vivències que anomenà L’avi Lluís recorda… Tal com hem dit, una vida de família exquisida.
Ha deixat petjada, i forta, a les activitats de la seva Parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell, i sobretot a la seva secció de l’arxiu històric de la casa, en la qual va demostrar la seva obra com a historiador tot continuant l’obra del Sr. J. Busquè.
A l’Acadèmia Catòlica, com a president, va saber donar-li el contingut que necessitava en aquells moments. Ser president en una entitat que llavors celebrava el seu centenari era un repte vital i la seva continuïtat com a entitat va ésser ajudada per la feina que va fer en Lluís Tarruell. Jo vaig col·laborar amb ell durant una època i ens va deixar un segell de gran personalitat que no oblidaré.
I sobretot l’Associació de Pessebristes, que va ser convidada a pertànyer a l’Acadèmia, a instàncies d’en Lluís Tarruell.
I el que va significar la reforma del local social del carrer de Sant Joan. Ell també en va ser l’inspirador, amb Mn. Jaume Serrano, de la reforma total de l’edifici restaurat amb solemnitat per les noves juntes que vingueren després.
Acabo fent un reconeixement a la personalitat que fou en Lluís Tarruell i Plans en nom de la Junta de l’Acadèmia Catòlica, dels expresidents i de tots els socis i amics que recordaran en la persona d‘en Lluís l’obra exemplar de vitalitat i activisme plasmats en la seva etapa de responsabilitats en juntes executives i sobretot per la seva bonhomia que el va caracteritzar sempre. Érem feliços al seu costat perquè transmetia vida i seguretat… Al cel sigui!
