[Per Josep Mercadé, periodista]
La segona onada de la pandèmia està comportant actituds molt diferents de la primera. Hem passat de reaccions tenyides de tendresa, complicitat i solidaritat, durant el primer confinament, a una situació de rebuig d’algunes de les mesures proposades pel govern per frenar els contagis. Aquella dita que el temps ho cura tot potser en aquest cas no és gaire encertada. Més aviat el temps està provocant uns efectes col·laterals d’altra banda difícils de preveure.
Els epidemiòlegs asseguren, amb gran modèstia, que encara es coneix molt poc del comportament del coronavirus i demanen més temps per posar remei a una pandèmia que ha provocat una crisi planetària. El mateix passa amb la reacció de les persones davant un fet que condiciona les nostres vides des de fa vuit mesos. La diferència està en el fet que alguns governants s’atreveixen a preveure què farà la gent. Fins i tot posen la pastanaga del Nadal com a esquer perquè es compleixin les mesures que limiten llibertats individuals convençuts que tothom en farà cas.
Resulta, però, que aquestes previsions se n’han anat en norris. Només cal veure les reaccions mimètiques de protesta arreu contra les mesures imposades per frenar els contagis. Certament, la resposta violenta la practiquen unes minories que, a més, porten l’etiqueta d’ultra dreta. Sembla que aquesta marca els fa encara molt més dolents que si la violència la practica la banda oposada. Malauradament els fets són igual de greus.
Tot plegat pot tenir un efecte de taca d’oli? No ho sabem, però és el temor que plana sobre les reaccions imprevisibles de les persones davant tanta pressió. En les mobilitzacions d’aquests dies hem pogut llegir cartells tan eloqüents com ara “no ens morirem de la Covid però sí de fam”, al·ludint a la manca de recursos per l’aturada de l’activitat en determinats sectors.
L’alerta que alguns professionals de la salut han fet sobre l’increment de malalties mentals que també provoca la pandèmia fins ara no s’han tingut gaire en compte. Tristament se’n parla poc. De fet, aquests tipus de patologies sempre han estat estigmatitzades. I ara resulta que desequilibris emocionals poden provocar reaccions no previstes i alterar, fins i tot, el marc de convivència que ja està prou alterat.
El bombardeig que rebem diàriament de defuncions, contagis, i proves PCR impacten de ple en l’estat d’ànim de la població. La gestió de tota aquesta comunicació no és fàcil, tot i que cal reconèixer l’aprenentatge accelerat que fan moltes persones grans. Aquest coneixement cal aprofitar-lo per fer front a les actituds imprevisibles.
