Ni poden ni volen competir contra les grans superfícies. Són dues generacions de barri que aposten pel tracte familiar.
Carnisseria David: el comerç que ara passa a mans de les dependentes
Aquesta setmana, David Gómez i la seva dona han fet un pas al costat i deixen el negoci que van fer créixer amb suor i molta dedicació en mans de les seves dependentes. El David va fundar la carnisseria que porta el seu nom l’any 1980, a la plaça de Carnisseria David, Llívia (La Roureda). Per tradició familiar o vocació, es va acabar dedicant a la carnisseria. Molt abans, l’any 1963, els seus pares van muntar la carnisseria dels Merinals, i ell des dels 10 anys els ajudava.
Després de 40 anys a les rendes del seu negoci, ha arribat el moment de gaudir de la seva jubilació. L’especialitat en carnisseria, el tracte directe i sinceritat amb els seus clients ha permès que la modesta botiga de barri hagi pogut plantar cara a les grans superfícies i s’hagi guanyat el seu espai entre tanta competència. “Hem aconseguit que la gent confiï en nosaltres, molts clients s’han acabat convertint en autèntiques amistats”, explica amb orgull.
Ells i la xurreria de la mateixa plaça són dels pocs comerços que han aconseguit sobreviure al barri davant l’allau dels grans. La seva trajectòria al barri ha estat tan intensa que ha atès els nets dels seus primers clients.
“Gent jove que creu en el petit comerç”. Ha volgut que el negoci continuï, per amor a la botiga i pels seus treballadors. Per això, els cedeix el pas. El David marxa, no sense abans deixar petjada amb la seva experiència: “Bon producte al seu preu just, simpatia i molta dedicació. Amb això es té la batalla guanyada a les grans superfícies”, conclou.
David Gómez es jubila després de 40 anys de dedicació al seu negoci / LLUÍS FRANCO
Acepan: El jove de 20 anys que decideix ser el seu propi cap
Poques persones tan joves tenen la decisió i la valentia per arriscar-se a emprendre. Com el cas de David Gómez, l’empenta de Marc Acevedo és herència familiar. Veí del barri de Cam- poamor, amb només 20 anys ha decidit estar al capdavant del seu propi negoci, seguint l’exemple de la seva mare, que regenta una fleca al mateix barri des de fa una dècada.
El forn de pa que ha impulsat és un plat de contrastos: conserva la tradició i el tu a tu dels comerços d’abans i la frescor d’una cara jove que arriba amb ganes de menjar-se el món. “La meva mare ens va proposar al meu germà i a mi quedar-nos amb aquesta parada. A ell no li va convèncer la idea, però jo m’hi vaig llençar de cap”, explica el jove sabadellenc. No s’ho va pensar gens: a cinc minuts de casa, oferint un servei que els veïns més grans necessiten i després d’haver provat sort a mans de tercers, va arriscar-se fa tot just un mes.
I sembla que la jugada li ha sortit bé: “Treballo a la meva manera, m’encanta tractar amb el públic. La gent gran s’alegra tant de veure cares joves aquí!”, assegura Acevedo. No sap que li espera, però creu que se li faria molt difícil treballar sota les direccions d’algú altre i amb contractes temporals tan raquítics que li impedeixin una certa estabilitat. “El futur me’l vull fer jo mateix”, sosté. Està molt a gust a la seva parada, pràcticament coneix tothom. I, com a fortalesa, ofereix “un tracte personal, de barri i sincer”.
Marc Acevedo, el jove de 20 anys que ha decidit muntar el seu propi negoci a Campoamor / Lluís Franco
