El polígon d’Espronceda va néixer sobre plànol. I sota una necessitat que desbordava la ciutat: donar cabuda a l’onada migratòria que acollia Sabadell i un habitatge digne a tots els veïns que van perdre la seva llar per les riuades del 1962. Després d’una lluita judicial per l’expropiació de terrenys, l’Obra Sindical del Hogar va aixecar 1.478 habitatges a Sabadell, entre ells, a Espronceda. En poc temps, s’enterrava el paisatge rural sobre blocs de ciment.
Poc després és quan comencen els problemes: “Habitatge solidari a un preu abusiu, amb materials de mala qualitat i sense equipaments”, recorda Andrés Avellaneda, president de l’associació de veïns. Així, el 1970 es va conformar l’agrupació de veïns, format pels presidents d’escala de tots els blocs.
Construcció del centre cívic / AHS
“Els carrers estaven empedrats amb quitrà”, recorda Tomás Salmerón, veí del barri. “La degradació anava en augment, la situació quan feia fred era horrible, s’estava millor al carrer”, assegura. Trinidad Casado era veïna de les Tres Torres, conegudes com els gratacels: “Els ascensors no funcionaven, havia de pujar 248 escales”. Fins i tot els metges es van negar a oferir assistència domiciliària a aquests blocs.
Va ser l’espurna que va portar els veïns a mobilitzar-se. Exigien una reforma dels edificis, la regulació del preu de l’habitatge (es pagava un lloguer) i la urbanització del barri. Un cop les administracions van atendre les peticions, arribava el moment dels equipaments, una reivindicació encara present. És així com va néixer el local Sant Jordi (1980), el centre cívic (1997), la llar d’infants (2006), el CAP Sud (2007) i el poliesportiu (2007).
Exposicions per commemorar-ho
L’entitat veïnal havia previst una fira d’actes per difondre la història d’Espronceda i una exposició aquest mateix any. Ara per ara, tots els actes han quedat paralitzats. Mentrestant, s’ha digitalitzat el llibre del barri publicat el 1995 i inclou la versió en català.
Vista aèria del barri / CEDIDA (AHS)
