[Per Josep Mercadé, periodista]
Són faves comptades. La situació de bars i restaurants es troba al límit. Si no tens ingressos, no pots pagar les despeses i la possibilitat de tancament ja depèn de cada cas. Ho explicava dissabte el Diari de Sabadell amb dades prou eloqüents. La conclusió és que ja no poden aguantar més. Una de les baules més febles d’aquesta crisi sanitària són les activitats que fomenten la socialització. Som davant d’un canvi que porta implícit situacions molt traumàtiques.
Als anys vuitanta, la crisi del tèxtil va deixar a l’atur molts treballadors de Sabadell. Bona part es van col·locar en altres sectors industrials. Però uns altres van formar part de la llavor d’un incipient sector serveis que anys més tard acabaria transformant l’estructura econòmica d’aquesta ciutat. En aquella conjuntura, molts van optar per ser emprenedors i capitalitzar l’atur per muntar un bar o una botiga. D’aquells establiments d’hostaleria, ubicats majoritàriament a barris perifèrics de la ciutat, encara en queden molts. Alguns dels seus propietaris ja s’han jubilat. Alguns dels locals han estat traspassats i adquirits per persones de la comunitat xinesa.
Per a molta gent el bar és un servei essencial. Sobretot perquè facilita un contacte social. Precisament, on més es veu aquesta funció és en locals més petits. Aquí les exigències de reducció d’aforament comporten molts més problemes. Pel que fa als restaurants, el tancament selectiu que pateixen fa que encara es trobin més a faltar. Sobretot quan es mantenen obertes altres activitats.
Sense ser gaire vident, està clar que molts d’aquests locals hauran d’abaixar la persiana. Abans de desaparèixer potser es traspassaran, però s’albira un horitzó diferent per a aquests establiments. L’increment de l’activitat virtual limita moltíssim el contacte social (això és el que es pretén per frenar la pandèmia) i, per tant, segur que baixarà l’activitat en l’hostaleria. Les ajudes, com ara els crèdits ICO, potser a més d’un encara el poden ofegar més. S’acaba generant un deute amb unes expectatives no gaire bones.
Com en altres sectors, caldrà adaptar-se i modificar els models de negoci. Ja sé que un bar o un restaurant virtual és una estupidesa. Però fins aquí hi ha un ventall de possibilitats molt ampli i segur que sortiran a la llum més aviat que tard. També semblava impossible que es poguessin fer tantes reunions, classes o visites mèdiques a distància i mira, així estem. Adaptant-nos a tot drap a la nova realitat. Però tot això no evita la necessitat de la presència física. Això sí que és essencial.
