“Hem de corregir els petits detalls que ens penalitzen moltíssim”, diuen des del vestidor arlequinat. Un d’aquests detalls són els gols encaixats en els últims minuts. Fins a set vegades s’ha repetit la història aquesta temporada. Això ha suposat la pèrdua de 7 valuosos punts. Per prendre consciència de la transcendència d’aquests punts, hem fet un paral·lelisme amb la trajectòria del Racing de Santander, també nouvingut a la categoria, la temporada anterior. L’equip càntabre va patir aquest malson dels últims minuts un total d’11 vegades, cinc concentrades en les primeres 11 jornades. Gols als minuts 85, 94, 96 o fins i tot en el 101 van impedir victòries que semblaven al sac. A l’inrevés, només en va sortir beneficiat en dues ocasions. Fent el còmput global, es van escapar 18 punts que li haurien valgut la permanència. Curiosament, dos dels beneficiats van ser Màlaga i Almeria, que també els ha patit el Sabadell aquesta temporada.
Detalls i diferències
No ens podem quedar només en el dia de la marmota o una simple qüestió de mala sort. Hem volgut anar més enllà i analitzar-ho des de diferents punts de vista. Per què s’ha repetit tantes vegades? Afecta mentalment els jugadors? Quines eines hi ha per superar-ho? Des del mateix club, un dels capitans, Edgar Hernández, admet que el problema existeix: “Ho hem parlat al vestidor i estem rebent massa gols en el tram final de partits que tenim controlats i fins i tot dominats. Aquests petits detalls ens penalitzen moltíssim i cal tenir màxima responsabilitat i concentració. Quan no es pot guanyar, sumar a Segona Divisió també és important”. Assegura, però, que no els afectarà mentalment perquè “el grup té una gran fortalesa i la majoria hem passat per situacions encara més complicades”.
L’extècnic sabadellenc i actual analista a Diari de Sabadell, Julià Garcia, va viure una situació semblant quan entrenava a la Gramenet. “Ho vam atribuir al cansament perquè va ser el famós any de la Copa en què vam eliminar el Barça i l’equip ho acusava als partits de lliga”.
Sobre l’actual situació del Sabadell veu diferents factors de risc que ho poden provocar: “Pèrdues innecessàries en el sistema defensiu, cobertures de jugadors de mig camp que no arriben a temps o sortides de pilota en zones de guanyar la segona jugada”.
Julià considera vital “el replegament intensiu fins al nostre mig camp i evitar situacions de pilota aturada en contra en aquests trams finals. Recordo que a la Grama fins i tot mostràvem exercicis d’atac i defensa en inferioritat o superioritat. També és important consensuar els canvis, no només en la part ofensiva”.
Roberto Elvira, exjugador i entrenador del Centre d’Esports, fa una interessant diferenciació de les situacions després de veure tots els partits del conjunt arlequinat. “Penso que cal distingir entre els primers tres partits i els següents. Davant Rayo Vallecano, Mallorca –tot i no gaudir de grans ocasions– i Espanyol, la sensació va ser de superioritat del rival i que el gol podia arribar en qualsevol moment”. En canvi, fa una valoració diferent dels punts perduts en les tres últimes jornades contra Almeria, Màlaga i Logronyès. “Són partits que el Sabadell tenia controlats, sobretot a la segona part, i fins i tot la sensació és que estava més a prop de la victòria que el rival. Va perdre per distraccions en la vigilància defensiva en accions molt puntuals. El replegament defensiu des del mig del camp també ha fallat en algun partit”, exposa. Amb la seva notable experiència a la categoria, Roberto insisteix que “cal ser més contundents i mantenir una màxima concentració. El Sabadell ha perdut punts per anar per la victòria i a vegades cal tenir prudència i assegurar el que ja tens. Quedar-se sense res quan mereixes més pot afectar psicològicament”.
Arribats a aquest punt, la psicòloga esportiva Lorena Cos, que va formar part del cos tècnic arlequinat amb Miquel Olmo a la banqueta a Segona A, explica, sense conèixer la situació des de dins, que “no existeixen fórmules màgiques amb efecte immediat, però una cosa que juga a favor del Sabadell és la unió i compromís que desprèn el vestidor. Quan les coses no surten, estar units és fonamental”. Cos creu que el jugador ha de trobar l’estat òptim de “seguretat, concentració i fluïdesa sobre el camp i això li permetrà estar connectat de manera permanent al partit. Arribar així fins a l’últim minut no depèn només de la resistència física, sinó de la capacitat mental de cadascú”.
També apunta: “És probable que els jugadors interpretin els últims minuts com una situació amenaçant i anticipen l’ansietat pels resultats dels partits anteriors. Això fa que centrin la seva atenció a no voler que torni a passar augmentant, inconscientment, la probabilitat que passi. L’actitud és la clau, treballar les autoinstruccions positives i visualitzar com volen fer-ho. Això ajudaria a millorar la concentració i evitar distraccions que puguin costar gols els últims minuts”.
