[Per Marc Argemí, periodista]
Divendres es va anunciar el trencament de les negociacions entre el Banc Sabadell i el BBVA, que anaven encaminades a fusionar-se i crear un dels grans bancs europeus. Les expectatives que havia aixecat aquest projecte eren molt altes des que es va fer públic, el 16 de novembre. Des d’aleshores han passat poc més de 10 dies, que tanquen un episodi més de l’economia del rumor.
Per economia del rumor em refereixo a la variació del preu d’una empresa o d’unes accions en funció no de dades fefaents de valor verificable, sinó de previsions de guany futur a partir de factors que no poden ser verificats encara. Diuen que la informació és poder, però també és diner en casos així, de la mateixa manera que el temps és or en sentit literal si un és capaç de tenir la informació més aviat i de manera més precisa que el veí.
Les accions del Banc Sabadell estaven a 27 cèntims d’euro el 6 de novembre. A partir de dilluns 9 començà a pujar, per efecte del repic de tambors que començava a sonar. A 34 cèntims d’euro estava ja divendres 13 de novembre, i van saltar a 45 cèntims el dia 17, per efecte de la informació oficial sobre la possible fusió. Ahir, per contra, va caure de cop a 33 cèntims, per rascar en les hores posteriors alguns cèntims cap amunt. La cotització d’aquests dies ha estat tant del valor de les accions com del valor que se li estava donant a la informació. Cal tenir present que el banc que duu el nom de la nostra ciutat tenia les accions per valor d’una mica més d’un euro fa només un any: una situació delicada, a anys llum de quan estava a més de 8 euros el 2007.
Vegem el BBVA. Les seves accions van passar de 2,5 euros el dia 6 a 3,5 euros el 17 de novembre. La notícia de la possible fusió va ajudar també a pujar el valor, però –contràriament al que ha passat amb el Sabadell– la notícia del trencament de les negociacions ha alegrat els inversors i ha fet pujar l’acció fins a posar-la als 3,8 euros. Vol dir això que la fusió hauria perjudicat el BBVA i beneficiat el Sabadell? Els analistes diran: però allò que les inversions han premiat per un costat ho han castigat per l’altre: pensen que el Sabadell era qui més profit relatiu obtindria.
Com si es tractés d’un electrocardiograma, tals variacions de les accions marquen el ritme de les creences i percepcions dels que inverteixen: se’n diu especulació. I en el diccionari especular admet diversos significats, dos dels quals apliquen aquí: “Fer càbales, comentaris, sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat”, i “comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu per lucrar-se”.
Rumorejar i especular. L’economia del rumor és la resultant, en el parquet borsari, de l’especulació. El que potser resulta útil saber és en quines condicions el rumor passa a ser un factor econòmicament rellevant. Sobretot ens hem de fixar en dues variables: la importància i la incertesa. És a dir, el volum de rumor circulant serà més abundant en la mesura que el tema del que tractin sigui important per a nosaltres, i el grau d’incertesa sigui també molt alt. Com més certitud, menys marge per a l’especulació; com menys importància, menys guany potencial per als especuladors.
Així funciona i probablement així continuarà funcionant: la nostra psicologia treballa sobre previsions, i les especulacions tenen la funció de donar sortida a la inquietud que ens genera una incertesa, encara que no tinguin una base sòlida que les justifiqui. Saber això no et traurà de pobre, però et previndrà d’especular més del compte.
