Des de l’octubre passat, quan unes pluges torrencials van arrossegar quatre ponts, afegides a la borrasca Glòria, de principis d’any i el posterior confinament, el torrent de Colobrers havia estat tancat al públic. Ara, un cop executades les obres de restauració, a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, per valor d’uns 85.000 euros, aquest indret de la ciutat ha reobert al públic. Tot i així, el canvi climàtic, amb l’augment de pluges torrencials, i l’increment del nombre de visitants, posen en alerta entitats i experts sobre el futur d’aquest torrent.
L’actuació, que va iniciar-se el mes de juliol passat, ha consistit a estabilitzar els marges del torrent mitjançant un mur de gravetat format per una estructura de fusta (gràfic): “La tècnica i la tecnologia aplicada és la correcta. No tinc els detalls tècnics, però en aquest tipus de torrents utilitzar materials tous és la línia correcta. Està pensat per aguantar situacions com les viscudes, si bé és cert que sempre s’haurà de fer un manteniment. L’aigua porta terra i la terra fa erosió”, detalla el director tècnic de Naturalea i vicepresident de l’Associació Espanyola d’Enginyeria del Paisatge (AEIP), Albert Sorolla.
Ubicat en una zona de caràcter torrencial, el creixement de noves zones urbanitzades –pla de la Bruguera– i el canvi climàtic posen en alerta la salut d’aquest pulmó verd, que constantment es veu afectat per les fortes pluges. Sense anar més lluny, una pluja torrencial fa dues setmanes ha deixat inhabilitat els darrers tres ponts camí de Can Moragues: “Ha augmentat el cabal de l’aigua i davant de fortes tempestes la circulació dins el torrent és complicada. S’hauran de simplificar els elements perquè serà difícil mantenir les estructures cada dos per tres”, explica Llorenç Ibáñez, coordinador de Medi Natural de CIPO, l’empresa encarregada de les tasques de manteniment al torrent de Colobrers.
En la mateixa línia, Albert Sorolla afegeix que “les condicions del cabal punta han canviat. Vivim en un període de molta torrencialitat. El que passava cada cinc anys ara és cada any. No hem d’oblidar que és un torrent i que el camí està a dins de la llera. Cada vegada que plou obligarà a fer tasques de manteniment”, avisa. Uns treballs, però, que no seran suficients per al dia de demà tenir el torrent en solfa, tal com reconeix la regidora de Transició Energètica, Mar Molina: “És molt complicat que estigui al 100% perfecte”. En aquesta restauració del torrent, juntament amb l’estructura de fusta, la plantació de vegetació ha de jugar un paper clau per culminar amb èxit aquesta obra. Una reobertura que ha estat rebuda amb satisfacció a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), tal com assegurava a través del seu president, Josep Maria Manyosa: “La seva reobertura és una gran notícia. És la joia del rodal”.
Joan Cuscó va un pas més enllà i reflexionava sobre quin havia de ser el model del reformat torrent. Segons el president de l’Adenc, l’èxit no ha de ser aconseguir fer del torrent les rambles de Barcelona, sinó gent que “respecti i sàpiga valorar” en quin indret es troba. En aquesta línia, Sorolla remarcava la importància de la vegetació. Per l’expert en la matèria, en l’arrelament de la vegetació rau part de l’èxit de la restauració: “És bàsic arribar al grau de maduració necessari. I que tothom passegi per on toca”.
Futur indret del Parc Natural?
El projecte d’incloure el torrent de Colobrers en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac segueix endavant. Un cop aprovat en el ple del mes passat, i redactada la instància, s’espera que a principis del 2021 la Diputació de Barcelona es pronunciï sobre la possibilitat d’incloure la zona nord –bosc de Can Deu, capçalera del riu Ripoll i zona agrària– al parc. La regidora Molina va aventurar-se a fer una previsió: “Esperem saber el què el gener o febrer. Soc optimista de cara a una decisió que ens pot beneficiar, amb subvencions i ajudes. Ja de per si, entres a formar part d’un parc natural i això és un guany”, exposa.
Entri a formar part o no del parc natural, l’Adenc i la Unió Excursionista comparteixen el sentiment de tenir un torrent més net i amb més sensibilització per part dels visitants. I fan una petició: que infraestructures viàries, com el Quart Cinturó, es facin sempre compatibles amb aquest entorn privilegiat.
La falta de sensibilització amb el medi, el principal deteriorament de l’espai
A simple vista, i si no es tracta d’experts en la matèria o d’intrèpids encuriosits per la fauna que habita en el medi terrestre o aquàtic–i en concret al torrent de Colobrers i al rodal de Sabadell–, veure el rastre d’algun teixó, fagina, gripau o salamandra és tot un repte. Malauradament, però, i a diferència del que succeeix amb aquests amfibis i petits mamífers, la petjada humana deixa empremta. No tota. Però el cas és que el seu rastre, més enllà d’embrutar l’espai, erosiona i pot comportar conseqüències fatals per a la fauna i flora del nostre entorn.
Aquest, i a diferència del que succeeix amb les catàstrofes naturals, més enllà del canvi climàtic –motiu principal de l’augment de les pluges torrencials– és el gran cavall de batalla de les diverses entitats de la ciutat –Adenc, Unió Excursionista de Sabadell i CIPO–.
Increment de visitants
Mentre es passeja enmig dels pollancres i plàtans sobre la riba del torrent, és probable que en una excursió al llarg del trajecte comprès entre Can Pagès i Can Moragues es trobi alguna deixalla de qualsevol mena, algun excrement de gos i algun acte vandàlic. “Darrerament hem notat un augment de gent. I amb aquest increment ha quedat evidenciada la falta de civisme i educació, amb la presència de més deixalles de l’habitual. A més, alguns propietaris de gossos ometen l’obligació de dur el gos lligat i de recollir els excrements. I això, a més de brutícia, provoca desperfectes”, apunta Llorenç Ibáñez.
En la mateixa línia s’expressava Joan Cuscó, president de l’Adenc, que davant d’aquesta situació proposa diverses actuacions: “Històricament és un torrent molt estimat per tota la ciutadania, i tampoc entendríem que se n’hagués de limitar l’accés, però sí el seu impacte: arranjant els camins i instal·lant baranes per evitar que la gent es desplaci per on vulgui i erosioni més enllà del camí”, comentava. I a la vegada afegia: “Falta una actitud de sensibilització. Abans estava molt limitat a un públic excursionista, que buscava tranquil·litat. I ara n’hi ha que aprofiten per fer grafits”, lamentava.
El problema del torrent s’extrapola arreu del rodal, sobretot a la llera del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. Però aquesta no és l’única preocupació de la Unió Excursionista de Sabadell. “Reivindiquem que el rodal s’ha de mantenir bé. És a dir, respectar-lo, recompondre’l i senyalitzar-lo. Hem d’aprofitar tot aquest entorn que tenim per conèixer la nostra història”, reflexionava el president de l’entitat, Josep Maria Manyosa.
“Una meravella que cal cuidar”
Passejant entre la terra humida del torrent, setmanalment hi passeja José Cobo, un castellarenc a qui li agrada fer senderisme mentre aprofita per recollir deixalles: “No som conscients del que tenim. Això és una meravella que cal cuidar. Ara, tenim molts domingueros que pequen d’estima per la natura. Cada cop que vinc, torno amb la bossa plena a casa”, explica.
D’altra banda, el Joan no dubtaria a sancionar aquells que se salten a la torera les normes, com entrar al torrent amb bici: “Cal ser més dur. Amb senyalització ja es veu que no n’aprenen”.
