Oci i cultura

‘Work in progress’: com muda de pell el mural de la plaça del Gas

Xavier Valiente (Sabadell, 1983), membre del col·lectiu Artefakto, és el dissenyador de l’obra

El mural s'ha finalitzat en cinc dies/ VICTÒRIA ROVIRA

Després que a finals d’octubre els operaris de l’Ajuntament retiressin l’anterior grafiti i condicionessin la paret (que mostrava problemes de superfície), el nou mural ja llueix amb el color predominantment blau (i part de vermell).

És obra del jove Xavier Valiente (Sabadell, 1983), membre del col·lectiu Artefakto, qui ha dissenyat un gran mural dedicat als drets de la gent gran. De fet, és encàrrec de l’Ajuntament, qui impulsa l’obra, i serà inaugurat el proper 10 de desembre (tot coincidint amb el Dia internacional dels Drets Humans).

“Intento mostrar, mitjançant diferents mans, les etapes de la vida”, explica Valiente. “La mà principal és amb moltes arrugues, molt treballada”, afegeix, tot simbolitzant la gent gran i el doble sentit de les cures: quan una persona adulta cuida un infant, i quan aquest infant –ja adult– té cura de la persona gran. Aquest gran mural substitueix la icònica obra de Miguel Ángel Sánchez, Saturno, que ha lluït a la plaça del Gas durant anys.

Ara pren el relleu Valiente, qui va utilitzar fins a 120 esprais de pintura per a la seva realització. També hi ha treballat amb pintura acrílica, per omplir el fons. De fet, ha cobert una paret de 20 metres d’ample per 5 metres d’alçada.

En tan sols cinc dies

Valiente va començar dilluns amb el mural i ahir divendres ja l’estava enllestint amb les darreres pinzellades. “Només em queda treballar les ombres de les mans, que ajudaran a visualitzar les arrugues de l’edat, entre altres”, assenyala Valiente. També falta per apuntalar unes línies triangulars que desemboquen en les mans més velles. “És una certa metàfora sobre el fet que tots arribarem allà”.

Amb la gent gran

De fet, les lectures són tantes com les mirades de cadascú. “Aquesta setmana, mentre dibuixava, la gent em deia a veure si eren els cicles de la vida”, apunta. “I no és ben bé això: és la forma
en què ens relacionem amb la gent gran”. Tant quan donàvem la mà al nostre avi per anar a jugar al parc, com quan ajudem la nostra mare, ja dependent, a entrar a la dutxa. Finalment, la pluja no li ha endarrerit el calendari de feines, tot i que el fred glacial d’ahir divendres sí que el va obligar a cobrir-se amb una jaqueta gruixuda, tacada de pintura blava (com les gotes blaves arreu de la barba i la seva cara). Però Valiente només ha de rentar-se la cara. La paret de la plaça del gas, en canvi, ha mudat la pell.

Comentaris
To Top