[Per Josep Ramon Giménez, periodista]
Ja fa nou mesos del primer confinament que ens va portar l’estat d’alarma per defensar-nos del contagi del coronavirus. El temps d’un embaràs, però que en comptes d’un nadó, el que ha vist la llum ha estat una vacuna per defensar-nos de la malaltia de la Covid-19. Bé, no una vacuna, sinó tres, quatre… Ves a saber quants òvuls haurà fertilitzat l’associació de coneixement, expertesa, empresa, política i diners. I amb el doble interès, a partir d’ara, de guarir de la malaltia i de fer un bon calaix. El bon calaix el faran de ben segur, en més o menys quantitat, els diferents fabricants de vacunes en funció de com quedin en la cursa politicocomercial que ja ha començat. Una altra cosa, però, seran els qui, quan i on de les vacunacions. I com és lògic, el primer que fem és pensar en nosaltres, després en les zones més properes i, finalment, en les més allunyades. En conseqüència, com que ens ha tocat estar, malgrat les dificultats de recursos financers i mitjans, en el club dels països rics, doncs tindrem més accés a les vacunes que no pas els països pobres.
El ministre Illa ha anunciat que fins a l’estiu de l’any que ve la vacuna arribarà al 70% de la població estatal. I estudis fets per un grup d’entitats socials, entre les quals, Amnistia Internacional I Human Rights Watch, estan demanant que s’alliberi temporalment la propietat intel·lectual per tal que les diferents farmacèutiques que han patentat les vacunes transfereixin dades a països d’ingressos baixos i mitjans, com ara Sud-àfrica, Índia, Kènia, Pakistan o Moçambic, per elaborar les vacunes a preus més baixos i poder-les administrar a les poblacions dels països més pobres. Si el Brasil, la UE, el Canadà, els Estats Units, el Japó i el Regne Unit no afluixen, resultarà que el 14% de la població mundial acapararà més del 50% de les vacunes, mentre que en els països pobres només es podrà vacunar una de cada deu persones. Resultat: la població dels països rics i una part de la dels països pobres podran immunitzar-se davant de la Covid-19, però la pandèmia seguirà activa. No s’han assabentat encara que vivim en l’era dels desplaçaments? O és que pretenen encabir-nos al nord ric, com si fóssim el protagonista d’El show de Truman, en un plató immens, lliure de contagis i sense connexió amb el món exterior, on viuen persones atacades per la pandèmia? Oi que necessitem aquest món exterior per continuar explotant-lo i prenent-li els seus recursos per alimentar el nostre benestar? Doncs si no es toca de peus a terra, a banda de la immensa estupidesa que serà no acabar amb la pandèmia, se seguirà atemptant contra els drets humans, perquè el mateix dret té a la vacuna una persona d’Alemanya que una de Malawi.
Mentrestant, dia rere dia seguim rebent el comunicat diari de persones contagiades, ingressades, mortes. Una setmana la taxa de propagació (Rt) és del 0,92 i la següent baixa al 0,91 o puja a 1,14. Els contagiats, que havien baixat, ara tornen a pujar, o els ingressats a l’hospital tendeixen a la baixa. Estadístiques. D’una banda, el consum excessiu de males notícies i les restriccions ens afecten produint-nos estrès, alteracions de l’humor, incertesa, soledat o depressió, però de l’altra ens pot produir un cert ensopiment per no poder processar la sobrecàrrega d’informacions que ens arriben pels mitjans de comunicació o per les xarxes socials. Aleshores, pot passar que una bona part de la ciutadania s’acostumi a l’excés d’informació i a les restriccions, que doni aparença de normalitat a la present situació i es relaxi en la prevenció, perquè, tot i haver-hi ja tants contagis com en el primer confinament, els hospitals no s’han col·lapsat com llavors i es produeixen menys defuncions.
Compte! Prenguem-nos seriosament les recomanacions per contenir-nos en les trobades durant les properes festes. Serem més austers, però no per això hem de ser menys imaginatius. Els éssers humans som com l’acer en la fundació, dúctils i mal·leables. Una qualitat del nostre instint de supervivència. I fem bo el que ja corre de boca en boca: val més ser prudents aquestes festes per poder celebrar les de l’any vinent.
