Oci i cultura

Sergi López: “No soc paradigma de l’actor mitjà, el 95% del sector ara està a l’atur”

Sergi López ha actuat a celebrats films com ‘El laberinto del fauno’ i ‘La pell freda’ / ACN

Sergi López va causar certa sensació en la seva visita al cinema Saló Imperial, dimarts a la tarda, ple de gom a gom. Jaqueta texana i arracada pirata, López va estar xerraire amb tothom que se li va acostar. En acabar, de pressa cap a Vilanova i la Geltrú (on va néixer l’any 1965), que el toc de queda no entén de famosos. 

Encara ens cal fer films de la Guerra Civil. És pel fet que no l’hem explicat correctament? Amb el que va passar a Espanya durant 40 anys no s’ha fet net. No s’ha fet l’aigua clara, malgrat que va ser un període molt heavy. Quan Franco va morir jo tenia 10 anys. A més, amb el feixisme no s’acaba mai. Jo mateix tinc fills de vint i poc d’anys i cal recordar eternament el que és el feixisme. Ens dóna la sensació que hi ha coses assumides per tothom: L’homofòbia, el masclisme, la tortura, la intransigència… Però mirem Trump: Estan passant coses inimaginables. 

Ara vivim dies de memòria històrica: el boom del nom d’Elna (per la maternitat ubicada al poble homònim), l’auge de les visites a les platges d’Argelers, la tomba de Machado a Cotlliure… Potser ens n’estem donant, ara, del que va passar a la Catalunya Nord? És molt sorprenent. A França, el film ha funcionat molt bé. Però els fa molta vergonya haver col·laborat amb els nazis. És tan contradictori amb els ideals d’igualtat  i legalitat de la República! De fet, els camps de concentració d’Argelers on van tancar els republicans espanyols són de la República, d’abans que França entrés en guerra. I se n’ha parlat tan poc… I hem de conèixer la història per entendre que les refugiades d’Argelers ressonen amb el que passa a Canàries, a Lesbos… És una història que es repeteix.

El 2020 ha estat l’any de la desaparició d’històrics cinemes a Barcelona: Meliès, Texas, Balanyà… Atribuïble a l’èxit de Netflix i resta de plataformes? És un problema molt complex. Tenim un problema si s’acaba la possibilitat de consumir històries de forma més lliure, no vinculades (o no només) a la rendibilitat econòmica. L’administració hi ha de fer alguna cosa, perquè és un bé públic. 

Fotograma de la coproducció catalana ‘Josep’ / CEDIDA

Has pogut rodar, a l’any de la Covid? Soc un mal exemple. No soc el paradigma d’un actor mitjà. Ara mateix, el 95% del sector està a l’atur. Només treballa el 5% que queda! Bé, entre pandèmia i pandèmia, vam gravar un film… Es va estrenar a Màlaga, quasi per casualitat… I ara estem als Goya!

El 28 de gener faràs la lectura dels nominats als Premis Gaudí. Enguany surt la polèmica sobre la baixa participació de films en llengua catalana (6 de 59). On posem el criteri per considerar un film com a propi? El problema no el té el cinema, el cinema reflecteix la societat. I el català ens l’estem petant. El seu ús va cap avall, segons les enquestes lingüístiques. El que és desitjable és que el cinema es faci en la llengua d’aquest país. El que passa és que en aquest país es parlen moltes llengües: el castellà, evidentment. Però també l’amazic i d’altres. Així que el cinema català seria aquell que es produeix aquí. Tota manera, avui dia pràcticament totes les pel·lícules són coproduccions. 

A les entrevistes no amagues mai les teves opinions polítiques. Tampoc no amagues el teu suport a la CUP. Et fa por perdre feines? Jo no ho he notat. Tampoc estic gaire pendent del que diuen de mi. Jo m’adono de les feines que em proposen. Però vaja: no m’ha arribat cap imput; no soc conscient que cap productor hagi dit: ‘Ui no, què és indepe’. 

Una versió de símbol oposat, diguem-ne, seria el boicot a les pel·lícules de Woody Allen a causa de les acusacions d’agressió sexual. Va tenir dubtes a l’hora de treballar amb ell a ‘Rifkin’s festival’? Que els actors i actrius es posicionin ho trobo molt bé! Perceps que alguna cosa del projecte és immoral i no hi vols treballar? Molt bé. Jo mateix no he participat en pel·lícules que pensava que legitimava alguna cosa amb la qual no estava d’acord per motius ideològics. En el cas de Woody Allen, és clar que em vaig plantejar coses. Però també em vaig adonar que no conec profundament la seva història. Sé que ha tingut dos judicis i que ha estat absolt. I que hi ha una aurèola de diners al voltant seu que pot generar estatus… I així, les coses s’emboliquen molt. No estic per fer d’investigador privat. Si sabés que aquest tio és un abusador, ni m’ho plantejaria. Però sé el que sé.

Woody, Louis Garrel I Shawn a La Concha / THE MEDIAPRO STUDIO

Va ser guai, el rodatge? Sí! I sorprenentment! Perquè entre això i que és Woody Allen –un senyor gran a qui tothom té molt de respecte–, que has de tallar el carrer… Vaig pensar que potser el rodatge seria una mica un conyàs: anar al rodatge, fer el que has de fer… i punt. Allen té una part molt eficaç, d’anar per feina; però també una altra, en les escenes amb potencial còmic: em vaig deixar anar amb les seves indicacions… I com reia quan les coses funcionaven! Ens vam entendre. Té un do per connectar amb els actors i amb l’estructura còmica de l’escena. Està molt lúcid. 

Recordo la polèmica durant el rodatge, aquells dies d’agost, amb les crítiques a la ‘turistificació’ de Donostia que se li imputaven al rodatge. Per uns moments semblava que hi hagués d’haver’manifes’ en contra! Jo tinc col·legues allà, més aviat abertzales i més aviat de l’esquerra radical i feminista que compartim. Vaig sentir coses, havia idees de bloquejar el rodatge… Potser em trobaré anant a la manifestació per bloquejar el rodatge i després a rodar. Aquesta mena de contradicció… Està bé que, quan passen coses com aquestes, ens aturem un segon i hi pensem. Una altra cosa són aquells rodatges que venen de fora, tallen el trànsit… Jo si fos de Donosti també m’emprenyaria. 

A ‘Rifkin’s Festival’ es veu una idea de Donostia que no tots els donostiarres comparteixen… És la Donostia de Woody Allen, igual que en fa una de Barcelona i surten uns toros, una avioneta, el flamenc, tot barrejat… També n’ha fet una de París i una altra de Roma. És la legítima superficialitat que pot tenir un tio com Woody Allen, que no viatja amb una motxilla i se’n va a fumar porros al barri Gòtic. Descriu la ciutat des del seu punt de vista. Penso que en això és honest.

Lopz, amb la directora, Iciar Bollaín, durant el rodatge ‘La boda de Rosa’; pel qual ha estat nominat al Goya com a millor interpretació de repartiment / DS

Una pregunta de postdata: quan veus una pel·lícula i t’adones que els protagonistes no porten mascareta… O que estan de festa en llocs multitudinaris… No pateixes un cert xoc cultural, per com ens hem acostumat al món amb Covid? Les pelis que s’estan fent ara són poques i els actors i actrius van sense mascareta. I no parlen d’ara. No estan inscrites al moment actual. És com veure històries que van passar abans de la pandèmia. Però vaja: quan puguem tornar a estar en un bar, amb una noia o un noi tirar-li la canya, riure, emborratxar-nos, parlar…  Quan puguem, ho farem.

Comentaris
To Top