[Per Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament]
Tots tenim dret a disposar de serveis energètics essencials per garantir unes condicions de vida dignes. L’electricitat és un servei bàsic i un subministrament deficient és una vulneració de drets.
A Sabadell avui ho és perquè les empreses deixen de prestar els serveis que els són d’obligat compliment per llei perquè, malauradament al nostre país, els subministraments bàsics són un negoci d’allò més lucratiu.
Fa temps que a la ciutat es donen talls de subministrament a diversos barris. En plena onada de fred, a Sabadell no han parat de produir-se interrupcions a Can Puiggener, Ca n’Oriac, Torre-romeu, Can Llong, Can Rull, Cifuentes, Campoamor, l’Eixample i la Plana del Pintor, que han afectat més de 800 llars i, també, negocis.
800 famílies que han vist vulnerats els seus drets a un servei bàsic. No tenir llum a casa pot voler dir que la bateria de la teleassistència es descarregui, que no puguis obrir la botiga que és la teva font d’ingressos o que un nadó de mesos arribi amb hipotèrmia a Urgències tot i estar embolicat amb mantes enormes, però, evidentment, insuficients.
Totes les administracions tenen responsabilitat en la defensa de la vida digna dels ciutadans i cal que treballin de manera corresponsable per garantir aquest valor bàsic, que se suposa que ens guia a tots els representants públics.
El bé comú s’assoleix, només, si no defugim les nostres responsabilitats, si no donem cop de peu cap endavant (o cap amunt) dels temes que ens poden arribar a resultar incòmodes. Perquè davant els conflictes d’interessos hi ha el benestar de la nostra comunitat.
Ser al govern no és fàcil; de vegades, els nostres valors entren en conflicte amb els interessos de tercers. El que ens distingeix és la voluntat i la capacitat de traduir els valors en fets.
Des d’Esquerra Republicana, no esperem gaire cosa d’aquest govern d’eslògan: la seva acció no para de demostrar-nos que no és un govern d’esquerres, que no ha vingut a transformar la realitat. I és que, al final de tot, entren a una porta giratòria que desemboca en un consell d’administració d’una –ai las– gran empresa energètica. És un camí. No és el nostre.
Corresponsabilitat és fer servir totes les eines al nostre abast per buscar el bé comú de la comunitat que servim: reclamem la màxima implicació a la resta d’administracions, però, per fer-ho, cal que també nosaltres ens hi impliquem al màxim.
Si el país té un Codi de Consum nacional per millorar el nivell de protecció dels consumidors, si l’ha defensat dels embats jurídics de l’Estat espanyol, és la nostra responsabilitat assumir les competències que ens dona.
La ciutat de Sabadell és un dels 15 municipis del país que té capacitat sancionadora a les energètiques que no donen servei. I si el govern municipal té capacitat sancionadora, cal que l’apliqui. No es pot inhibir de la seva responsabilitat i ha de denunciar: està molt bé que acompanyi els afectats i que sigui exigent amb altres institucions, però també pot i ha d’actuar dictant mesures cautelars que la llei ens permet com a ajuntament.
Però el govern actual de Sabadell ha preferit donar cop de peu cap amunt. Ho fa sempre com a recurs per inhibir-se de les seves responsabilitats. Quan una qüestió l’incomoda, sempre és el problema d’un altre —especialment, si és la Generalitat—, encara que, amb aquesta actitud, amaga que el consistori en té competències. El que s’espera d’un govern no és que actuï pensant en titulars, sinó en el benestar dels ciutadans.
Ens amoïna trobar un govern més preocupat de ser políticament correcte que de corregir la manera de fer política, fort amb els febles i feble amb els poderosos. Per això el Govern Republicà és l’alternativa a Sabadell: fem el mateix quan som al govern que quan som a l’oposició perquè els nostres millors discursos són els nostres fets.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
