Ester Belmonte: “Ara compro algunes coses per Internet”
La pandèmia ha canviat alguns hàbits, i les restriccions actuals acompanyen a fer-ho, com és el cas d’Ester Belmonte. Abans del coronavirus, aquesta sabadellenca era “bastant reticent” a comprar per Internet, però reconeix que “ara compro algunes coses”, siguin aliments o altres tipus de productes.
La compra del menjar la segueix fent el cap de setmana perquè aquests establiments sí que poden obrir, però en canvi, i com que no pot ser d’altra manera, roba, llibres o objectes de papereria els va a buscar entre setmana. Belmonte i la seva família també són dels que aposten per anar a buscar menjar per emportar als restaurants, de manera que tot i el confinament municipal no falti un bon àpat. I, especialment el cap de setmana, treuen a passejar el Bruc, el seu gos que assegura que “necessita molta activitat”.
Marc Colomer: “Acostumem a anar al Parc Catalunya”
Amb el confinament municipal, Marc Colomer i la seva família van habitualment al Parc Catalunya els caps de setmana, així els nens poden jugar una estona. El cap de setmana passat, però, “vam marxar per la massificació que hi havia” a la zona del tobogan en el parc infantil. Depèn del dia, però assegura que “generalment està molt ple”.
El patinet –de moment el que no és elèctric– també és un altre clàssic de les passejades de cap de setmana d’aquesta família, que com indica la normativa no pot sortir de Sabadell per anar a la segona residència o a fer excursions a la natura. I més que mai, aquests dies també van a veure els avis, a “estar una mica pels pares, tant els meus com els de la meva dona”, afegeix Colomer, per si els falta alguna cosa.
Oriol Rosell: “Sortim a passejar on no hi hagi gaire gent”
Els caps de setmana, l’Oriol surt a passejar amb la seva família “on no hi hagi gaire gent”, cosa que lamenta que “és molt difícil estant tots aquí tancats”. La restricció de mobilitat els impedeix moure’s i anar a la natura, sigui a la platja, a la muntanya o a prop d’algun riu, que és el que els agrada fer quan poden.
Resignat, Rosell explica que “fem el que ens deixen fer, que és fer voltes”. I, mentrestant, anirà veient com creixen els fills, de tres mesos i tres anys, que ja fa gairebé un any que estan confinats esperant que arribin millors temps per treure’s la mascareta.
