En ple procés de legalització de l’eutanàsia a l’Estat espanyol, Sabadell acull dissabte una obra teatral sobre el dret a morir.
L’acte està organitzat conjuntament amb l’Associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD Catalunya). Maria Benítez, coordinadora local de l’entitat, apunta: “Estem en un moment de vital importància per a les persones que defensem el dret a una mort desitjada”.
Benítez sosté que “la Llei de l’eutanàsia ja va camí de ser realitat i donarà possibilitats a morir millor”.
La llei ha estat inicialment aprovada pel Congrés, però encara li queda passar pel Senat i tornar a ser referendada pel Congrés. I en aquest interval, arriba a L’Estruch l’obra Celebrarè mi muerte, una dramatúrgia de la prestigiosa companyia Teatro de Barrio.
De fet, un dels membres fundadors, Antonio San Juan, hi participa amb la seva veu en off. Concretament, les preguntes de San Juan interactuaran amb l’únic intèrpret de l’obra, Marcos Ariel Hourmann. Un intèrpret accidental, un metge (en la vida real) que fa d’actor per explicar la seva història, en primera persona.
I no és altra que la greu acusació d’homicidi que li van imputar a Hourmann per haver ajudat a morir una pacient. Era l’any 2005 quan aquest metge argentí va decidir administrar-li una dosi de clorur potàssic, provocant així la seva mort. Ho va fer a petició de la mateixa pacient, la Carmen, i de la seva filla. Tancaven així mesos d’angoixa patint les patologies associades a un càncer de còlon. Quan va ingressar a l’hospital de Móra d’Ebre (Tarragona), la dona, de 82 anys, patia hemorràgies internes i un infart de miocardi.
El Marcos no és actor ni vol ser-ho. No es considera un heroi, i reconeix que si hagués sabut tot el que vindria després, no ho hauria fet. De moment, té la possibilitat d’explicar-se. Ho fa amb una posada en escena que aplega un metge declarat culpable d’homicidi, un jurat format per membres del públic i una pantalla de projecció.
L’obra combina la narració dels fets pels quals el Dr. Hourmann va ser condemnat amb episodis de la seva pròpia vida a la seva Argentina natal.
Públic participant
Nou membres del públic escollits a l’atzar estaran amb ell a l’escenari. Com si fos un documental escenificat en directe, la història del Marcos es representarà davant d’ells. Es convertiran en el jurat popular del judici que mai es va celebrar.
La fusió de la dramatúrgia d’Alberto San Juan acaba creant un espectacle que podria definir-se com a teatre documental.
