JOAN CUEVAS

Que el 2021 serveixi per pair el que ens està passant i passar a l’acció

[Per Joan Cuevas, politòleg]

Encara estem en xoc. Estem vivint totes les conseqüències sanitàries, econòmiques, socials i emocionals d’un episodi inèdit en 100 anys: una pandèmia. I encara ara no hem agafat prou perspectiva per explicar amb precisió què ens ha passat i com n’hem de sortir.

Hi ha una idea que sento sovint: que la pandèmia és la causa directa dels problemes que estem vivint en l’àmbit social, econòmic, sanitari, educatiu, etc. I el que segueix seria: cal serenitat, tot anirà bé, quan retirem el virus tornarem a estar bé. He de dir que aquesta idea cada vegada em grinyola més. Penso que el que ha fet la pandèmia és fer aflorar debilitats i amenaces profundes que ja existien en la nostra societat.

L’any vinent hi haurà debat per assentar un relat sobre el que ens està passant i actuar en conseqüència. I viurem una forta inèrcia de les posicions del “tot anirà bé”. Davant d’aquesta inèrcia caldrà exigir autocrítica, assenyalar les debilitats de fons que la pandèmia ha deixat al descobert i començar a plantejar solucions ambicioses per a aquests problemes.

De quins problemes estem parlant? N’hi ha molts i en alguns hi podríem tenir debat. Però a continuació apunto cinc àmbits en els quals hi ha moltes evidències sobre la necessitat de fer un salt ambiciós.

La necessitat d’estructures econòmiques més productives, innovadores, sostenibles i amb més valor afegit. Per abordar això afortunadament tenim el paquet europeu que per a Espanya pot arribar a suposar 140.000M d’euros. Nombrosos experts assenyalen que el problema no serà disposar d’aquests diners, sinó que el problema serà la dificultat de bastir projectes que realment signifiquin un salt i una transformació de les estructures econòmiques. Europa, i Catalunya també, en les últimes dècades ha desaprès a tenir polítiques industrials transformadores i efectives. Calen projectes robustos i rigorosos (que no estem acostumats a fer!) per fer un salt en empreses, en administracions públiques, i en col·laboracions publicoprivades.

El greu problema de l’habitatge que no acabem de resoldre. Recentment llegia en un think tank americà una reflexió sobre el mercat de l’habitatge. Partint del 2015 es preveia que les inversions en habitatge serien molt lucratives a 10 anys vista. Cap al 2025 es preveia que la cosa tornaria a aturar-se. Una evolució també aplicable a casa nostra. Recentment també llegia que la pandèmia no està fent reduir els preus dels habitatges, però que sí que està reduint molt el nombre de transaccions. Com anirà la festa aquest cop? La pandèmia l’aturarà? La congelarà i durarà un parell d’anys més del previst? En tot cas, estem sent incapaços de corregir un gran problema de país. Tenim una política d’habitatge que no garanteix el dret al seu accés com tocaria, i que a més a més, promou una hiperactivitat descontrolada del mercat de l’habitatge que incrementa la incertesa econòmica a l’hora que aporta molt poc valor afegit. Ens hi posem ja?

La urgent i important reforma de la funció pública. Afortunadament, al nostre país el sector públic té una presència important en el PIB. Està demostrat que la implicació de l’administració és important en molts sectors que tenen ineficiències o fallides de mercat per naturalesa: educació, salut, habitatge, protecció social, dependència, promoció econòmica. Ara bé, la nostra administració està quedant fortament endarrerida, arrossegant disfuncions i ineficiències altament preocupants. Acceptem-ho ja i deixem de ser cofois. Per sort no cal inventar gaire cosa: només cal copiar de la resta de països europeus, especialment els nòrdics. Sembla que l’any vinent es podria reactivar el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA): una bona notícia! Què faran partits i sindicats? Entraran a comprendre en profunditat el problema i s’arremangaran a concretar solucions? O continuaran mirant cap a una altra banda?

Canvi climàtic. Un tema objectivament molt preocupant i que a més a més l’opinió pública prioritza molt. L’any vinent hi ha algunes bones notícies en l’àmbit europeu, com l’entrada en aplicació de directives que prohibiran la venda de productes d’un sol ús, o l’obligació d’especificar en els productes si es poden reparar o no. En l’àmbit local tenim moltíssim a fer. Dues idees que es poden fer al nostre municipi: fer un salt real i ambiciós en la recollida selectiva aprofitant la tecnologia i reduint a més a més la taxa de residus, o fent un pla valent per a la pacificació de la mobilitat a la ciutat.

I finalment, aprofitar l’oportunitat de transformar l’educació. Tenim un context que per a molts països seria envejable. Tenim molt marge de millora en resultats educatius globals i en reducció d’iniquitats educatives. Comparativament som dels països europeus que menys despesa tenim en educació. I, alhora, tenim uns educadors i unes iniciatives educatives d’alta qualitat, que altres països venen a aprendre a casa nostra. Si aprofitem bé el que tenim, amb bones polítiques i amb una mica més de despesa, podem fer de l’educació un catalitzador per a una societat molt més forta i resilient.

Comentaris
To Top