No és fàcil trobar figures que generin un consens polític tan ampli a la ciutat com la de Pere Casaldàliga, l’anomenat “bisbe de tots els pobres”, qui inicià el seu camí de sacerdot a Sabadell. Així s’ha demostrat en el ple municipal del mes de febrer, en què ha quedat definitivament aprovat per unanimitat atorgar la medalla d’or de la Ciutat al missioner religiós, reconegut arreu del món per la seva defensa dels drets dels col·lectius més vulnerables.
El primer pas per a distingir Casaldàliga es va dur a terme el novembre, però ara faltava que el ple municipal aprovés definitivament la proposta efectuada pel jutge instructor de l’expedient per a la concessió de la Medalla. L’acte per a l’entrega a títol pòstum, ha explicat l’executiu, està previst dins del primer semestre d’aquest any. És a dir, abans de l’estiu.
UN HOME D’IMPACTE A SABADELL
Casaldàliga va arribar a Sabadell el 1952, amb 24 anys, per fer-hi de professor claretià i de sacerdot. A la ciutat va destacar per la seva feina a Ca n’Oriac, Torre-romeu i Can Puiggener, barris construits amb les mans dels nouvinguts i que es trobaven en molt mal estat, en plena marginalitat. Casaldàliga va formar espiritualment i intel·lectualment molts joves de la ciutat. Va ajudar-los a tots, sense distincions: mai va discriminar segons les ideologies en un context complicat per la dictadura, fet que va molestar al clergat conservador de l’època.
D’acord amb els seus principis, l’any 1957, Casaldàliga va fundar la revista Eufòria. Era una revista aparentment religiosa, però tocava temes polítics i socials encoberts. La van acabar prohibint.
