Ciutat

El contrapunt: ‘Si els polítics sabadellencs fossin sardanistes’

[El contrapunt del ple]

Com un aperitiu lleugeret, la primera moció del ple municipal va ser demanar que les sardanes siguin declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Abans d’un tiberi feixuc de cinc hores de discrepàncies, de digestió força més pesada –sensació compartida entre els periodistes desgraciats que seguíem la sessió–.

Tots els partits van prendre part de la proposta, cofois, desfets en elogis per la dansa popular. I vam descobrir, fins i tot, molt afany sardanístic entre els nostres polítics. “Senyor Manaut, ja ha vist l’enorme talent entre els regidors, que ara tots ballen sardanes! Si mai us falten balladors, ja sabeu on trobar-los!”, deia l’alcaldessa al president de l’entitat sardanística que va proposar la moció. Farrés, però, es desmarcava de la proposta: “Amb mi no poden comptar, que soc un desastre ballant”.

Inspirat per l’ocurrència, proposo des d’aquestes línies, de forma negligent i sense el consentiment dels meus caps, que el ple del mes de març se substitueixi per un aplec sardanístic. L’alcaldessa, que va admetre que no sap ballar, potser podria ser la directora de la cobla. Encara que, vista la sessió d’ahir, hauria d’infligir mà dura a l’hora de coordinar els seus tinents socialistes. El micròfon de Montse González li va fer una mala passada i per art de màgia es va obrir enmig de la sessió, interrompent-la. I amb Pol Gibert van protagonitzar una escena còmica, quan ell gesticulava i no se sabia si demanava torn de paraula o no.

Marta Morell, en aquest aplec convocat des d’aquestes línies, hauria de vigilar si els independentistes la volen treuen a ballar davant de tothom. Perquè potser és una trampa per exposar-la, tal com va passar ahir quan van proposar reconèixer Puigdemont com a exiliat. Una moció que depenia del vot favorable de Podem, que en abstenir-se va ser assenyalat.

I si hi ha d’haver algú que es presenti a l’aplec sense el programa sardanístic estudiat, ha de ser Ciuró, que va fer una demostració –honesta– d’improvisació. La portaveu de Junts, després d’escoltar els arguments de Valero (Crida) va decidir rectificar el seu vot: “No sempre l’hauríem de portar decidit de casa”, rectificava.  

Però, com al ple, a cada sardana costaria molt que el Govern i la Crida i Esquerra no es fessin constantment la traveta. Aquí només hi podria posar ordre el senyor Manaut, el nostre expert president sardanista. Ah, i una última proposta per a l’aplec municipal –que caurà en època de calçots, per cert–: portin molt vi als periodistes.

Comentaris
To Top