Són la tercera generació d’una nissaga de gelaters artesans originaris de Venècia i han sabut innovar amb les seves creacions sense perdre l’essència del producte ben fet. “Els avis eren venecians i tenien vaques. Després de vendre la llet, la nata i la mantega, van començar a fer gelats als anys 40. Però va començar la segona guerra mundial i van decidir anar a París, fugint de Mussolini. Allà es van trobar Hitler, així que van decidir venir a Barcelona, on van obrir la gelateria Los Italianos, a les Rambles”, detalla, amb nostàlgia, Rubèn Argemí, responsable comercial de la cadena de gelateries Màximum, amb botigues a la citada Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Granollers i la Rambla de Sabadell. Amb el seu germà Hèctor, que és el gelater i esperit creatiu de la casa, fa una vintena d’anys que han agafat les regnes del negoci.
“Tenim una quarantena de sabors, tots elaborats amb productes naturals i la gent ho valora”, apunta L’Hèctor, molt aficionat a la bona cuina. Aquesta passió el va portar fa uns quinze anys a fer provatures amb els gelats “salats” des de la divisió d’Hostaleria. “Es pot fer gelat de gairebé tot. Ara, ha de tenir un sentit en el plat. El gelat gastronòmic pot ser una salsa, un petit matís que intensifica un àpat”, reconeix.
L’estiu passat, amb el restaurant Piona de Sabadell –ara ja tancat– van idear l’Ice Food, un menú degustació de dotze plats amb el gelat de protagonista. Aquest concepte l’han portat a diferents fires alimentàries i ha tingut molt d’èxit. I, en paral·lel, rep encàrrecs concrets de cuiners que li demanen la màgia gelada. Entre d’altres, Argemí n’elabora de guacamole –acompanyat amb ceba i tomàquet–, de micuit de foie amb sal i oli, de wasabi, que va amb tonyina en sashimi, un sorbet de salsa barbacoa que casa molt bé amb el pulled pork o un gelat de mostassa antiga per coronar un steak tartar. I de postres, xocolata negra amb pa, sal i oli.
El gelat gastronòmic pot ser una salsa, un matís que intensifica un àpat”
