Quan David Casquet (1976) va començar a fer les primeres passes, a casa ja respirava l’ambient d’una família que tenia botiga. El 1972 el seu pare, l’ebenista sabadellenc Antoni Casquet, va obrir un negoci i amb el nom va dir-ho tot: Interiors. I és que la decoració d’aquests espais era la seva passió i la va transmetre al seu fill David, actualment propietari de l’establiment. “Ja vaig néixer amb el negoci muntat”, explica David Casquet, que gràcies a la trajectòria del negoci té clients que van passant de generació en generació per la botiga.
David Casquet/ VICTÒRIA ROVIRA
Casos en què primer els avis li van comprar mobles al seu pare, després els fills d’aquestes persones a ell i ara són els nets els qui li fan alguna compra. Abans de centrar-se en el negoci familiar, David Casquet va estudiar Disseny d’interiors i va treballar a altres llocs per veure què li agradava més i menys per traslladar-ho o no a la seva botiga. Tal com explica, “vaig intentar avesar-me una mica al sector buscant botigues molt diferents”. Una de les coses que va detectar és que el més important al seu sector és saber captar les necessitats del client.
Ell prefereix el tracte personalitzat i en persona, que li permet entrevistar millor el client, i creu que és millor que a través d’Internet, tot i que utilitza totes les eines al seu abast per connectar-se amb els clients. De la mateixa manera, per fer un bon assessorament i una posterior venda, considera clau veure l’espai on haurà de treballar. David Casquet porta el negoci ell sol, però sap que sempre té un referent a qui consultar-li qualsevol cosa: el seu pare, de qui es desfà en elogis perquè el considera “valent, un puntal que m’ajuda molt”. En el seu cas, que gaudeix de l’interiorisme més enllà de l’ofici, explica que intenta tenir casa seva com si fos un llenç d’experimentació.
Mobles de la botiga Interiors Casquet/ VICTÒRIA ROVIRA
“Intento tenir la casa al gust de la família”, diu. I ell que s’hi dedica i es considera una persona a qui li agrada estar per casa, prefereix invertir-hi per sentir-s’hi a gust. A parer seu, en aquest sentit, la pandèmia ha canviat les prioritats de part de la població, que ha vist la importància de tenir espais agradables, independentment de la mida de cada casa, perquè creu que “tot espai té la seva solució i és important treure’n el màxim partit”, més enllà de les diferències que puguin comportar tenir més o menys metres quadrats disponibles.
