Al Gràcia se li ha trencat la ratxa en perdre per 29-27 contra l’Associació Lleidatana, un dels rivals directes per a la permanència. El marcador pot fer sensació de partit anivellat, però la realitat ha estat ben diferent, ja que els dos equips s’han repartit respectivament el destacat protagonisme en cada període. Tot i així l’enfrontament s’ha decidit en l’últim minut, quan qualsevol hauria pogut endur-se els dos punts.
Només en els 15 primers minuts hi ha hagut intercanvi regular de gols en una porteria i l’altra. El 7-7 feia bons els pronòstics previs de presumpte igualtat, però de cop i volta, com aquell que s’aixeca de la taula del menjador, desapareix misteriosament i se’n va a fer la migdiada, el Gràcia ha desaparegut del terreny de joc. Resultat: el Lleidatana ha fet postres, cafè i copa, o dit d’una altra manera, ha clavat el parcial 10-1 i se n’ha anat al vestidor amb un somriure d’orella a orella (17-8 al descans).
El que s’ha dit al vestidor de les gracienques és fàcil d’imaginar. El cas és que les noies de Carol Carmona han reprès el partit amb ganes almenys de salvar l’average (a l’anada van guanyar de 5). El treball ha anat donant fruits i allò que semblava missió impossible s’ha fet realitat (26-26 a menys de 2 minuts). L’exclusió de Marina Tomàs (partidàs, amb 12 gols) ha deixat el Gràcia en inferioritat per a la resta de joc i ha donat oxigen al Lleidatana. Belén Reche encara ha pogut neutralitzar el 27-26 per entrar al darrer minut amb 27-27, però al Lleidatana aleshores tot li ha sortit bé i ha sentenciat amb els encerts d’Irina Pop i Emanuela Precup. Tocarà seguir lluitant per la permanència.
